dimecres, 28 d’agost del 2013
Notes sobre la guerra (1)
Que a una guerra hi hagi dos bàndols no vol dir que un sigui el bo i l'altre el dolent. Molt sovint hi ha guerres en els que els dos bàndols són dolents.
divendres, 16 d’agost del 2013
dimarts, 6 d’agost del 2013
Teoria de Grafs i política catalana
Al segle XVIII, el matemàtic alemany Leonhard Euler va publicar un estudi sobre els set ponts de la ciutat prussiana de Königsberg, i la impossibilitat de creuar-los tots sense repetir-ne cap. D'aquest estudi va néixer una branca de la matemàtica anomenada Teoria de Grafs.
D'una manera molt simplista podem definir el graf com un conjunt de vèrtexs i arestes. Els vèrtexs (o nodes) són les unitats fonamentals que formen els grafs. Les arestes (o arcs) són les línies que uneixen els vèrtexs. La Teoria de Grafs s'aplica a branques diverses com l'electrònica, les bases de dades o els estudis de mobilitat. També es pot aplicar a la política i la societat.
Fixem-nos en el cas català: actualment tenim set formacions polítiques al Parlament (CUP, ERC, ICV-EUiA, PSC, CiU, C's i PP) , i dues més d'extraparlamentàries, però que tenen certa força (SI i PxC). Aquestes nou formacions polítiques són els nou vèrtexs de la política catalana. Les relacions que s'estableixen entre elles (governs de coalició, acords parlamentaris) són les arestes.
Com ja sabem, la política catalana es pot entendre en dos eixos: l'esquerra-dreta i el Catalunya-Espanya, i això fa que hi hagi pactes (arestes) de tota mena.
D'acord amb els pactes i governs de coalició que s'han fet en els darrers anys, tant a nivell autonòmic com a nivell municipal, podem resumir la política catalana en aquest graf:
D'aquest graf es desprèn que
A) La formació política que té més arestes és ERC, en té 5.
B) Les formacions amb menys arestes són la PxC i C's, que en tenen dues.
C) Hi ha formacions que tenen arestes només en l'eix esquerra-dreta (ICV), i que les tenen només en l'eix Catalunya-Espanya (SI i C's).
D) Hi ha formacions que poden pactar tant en l'eix esquerra-dreta com el de Catalunya-Espanya. És el cas de CiU, que en poc temps ha passat de pactar amb el PP (pacte en l'eix esquerra-dreta) a pactar amb ERC (pacte en l'eix Catalunya-Espanya).
Si als vèrtexs els donem un valor, basant-nos en el resultat de les darreres eleccions, ens trobem que:
A) ERC, amb el 13.70% dels vots pot pactar amb cinc formacions (té cinc arestes) que sumen el 59.77% dels vots. Òbviament hi ha coalicions possibles (simultàniament amb ICV i el PSC) i d'altres d'impossibles (simultàniament amb la CUP i el PSC).
B) El PSC amb el 14.43% dels vots té tres arestes que sumen el 54.29% dels vots.
C) CiU, amb el 30.7% dels vots té tres arestes que sumen el 41.1%
La suma dels propis vots més els de les arestes fa que ERC ocupi un espai "més central" (73.47%) que CiU (71.8%) o el PSC (68.72%).
Què passaria si CiU segueix amb el gir sobiranista i el PSC tira cap a l'espanyolisme? Llavors el graf canviaria lleugerament:
ERC ja no podria pactar amb el PSC, i CiU ja no podria pactar amb el PP. L'eix esquerra-dreta quedaria en un segon pla. Això sí, CiU es podria acostar a formacions com SI, i el PSC a C's (i, potser, al PP.... si el PSOE els deixa).
Probablement la CUP seguiria sense voler saber res de CiU, i ICV-EUiA intentaria mantindre alguns ponts amb el PSC.
Recalculant tenim que:
A) ERC tindria quatre arestes i perdria "centralitat": 59.04%
B) CiU tindria dues arestes i perdria "centralitat": 45.68%
C) El PSC tindria dues arestes i perdria "centralitat": 31.88%
D) Les formacions més extremes, PxC i CUP, seguirien igual.
E) C's guanyaria una aresta, passant a tres, i guanyaria "centralitat": 36.61%
D'una manera molt simplista podem definir el graf com un conjunt de vèrtexs i arestes. Els vèrtexs (o nodes) són les unitats fonamentals que formen els grafs. Les arestes (o arcs) són les línies que uneixen els vèrtexs. La Teoria de Grafs s'aplica a branques diverses com l'electrònica, les bases de dades o els estudis de mobilitat. També es pot aplicar a la política i la societat.
Fixem-nos en el cas català: actualment tenim set formacions polítiques al Parlament (CUP, ERC, ICV-EUiA, PSC, CiU, C's i PP) , i dues més d'extraparlamentàries, però que tenen certa força (SI i PxC). Aquestes nou formacions polítiques són els nou vèrtexs de la política catalana. Les relacions que s'estableixen entre elles (governs de coalició, acords parlamentaris) són les arestes.
Com ja sabem, la política catalana es pot entendre en dos eixos: l'esquerra-dreta i el Catalunya-Espanya, i això fa que hi hagi pactes (arestes) de tota mena.
D'acord amb els pactes i governs de coalició que s'han fet en els darrers anys, tant a nivell autonòmic com a nivell municipal, podem resumir la política catalana en aquest graf:
D'aquest graf es desprèn que
A) La formació política que té més arestes és ERC, en té 5.
B) Les formacions amb menys arestes són la PxC i C's, que en tenen dues.
C) Hi ha formacions que tenen arestes només en l'eix esquerra-dreta (ICV), i que les tenen només en l'eix Catalunya-Espanya (SI i C's).
D) Hi ha formacions que poden pactar tant en l'eix esquerra-dreta com el de Catalunya-Espanya. És el cas de CiU, que en poc temps ha passat de pactar amb el PP (pacte en l'eix esquerra-dreta) a pactar amb ERC (pacte en l'eix Catalunya-Espanya).
Si als vèrtexs els donem un valor, basant-nos en el resultat de les darreres eleccions, ens trobem que:
A) ERC, amb el 13.70% dels vots pot pactar amb cinc formacions (té cinc arestes) que sumen el 59.77% dels vots. Òbviament hi ha coalicions possibles (simultàniament amb ICV i el PSC) i d'altres d'impossibles (simultàniament amb la CUP i el PSC).
B) El PSC amb el 14.43% dels vots té tres arestes que sumen el 54.29% dels vots.
C) CiU, amb el 30.7% dels vots té tres arestes que sumen el 41.1%
La suma dels propis vots més els de les arestes fa que ERC ocupi un espai "més central" (73.47%) que CiU (71.8%) o el PSC (68.72%).
Què passaria si CiU segueix amb el gir sobiranista i el PSC tira cap a l'espanyolisme? Llavors el graf canviaria lleugerament:
Probablement la CUP seguiria sense voler saber res de CiU, i ICV-EUiA intentaria mantindre alguns ponts amb el PSC.
Recalculant tenim que:
A) ERC tindria quatre arestes i perdria "centralitat": 59.04%
B) CiU tindria dues arestes i perdria "centralitat": 45.68%
C) El PSC tindria dues arestes i perdria "centralitat": 31.88%
D) Les formacions més extremes, PxC i CUP, seguirien igual.
E) C's guanyaria una aresta, passant a tres, i guanyaria "centralitat": 36.61%
dimecres, 10 de juliol del 2013
Sis trampes
El Parlament de Catalunya ha encetat un debat sobre la prohibició dels vels islàmics. Aquest debat té diverses trampes que cal evitar. Molt resumidament ací en teniu sis:
1) Trampa teològica. Caure en el parany de debatre si és o no és una visió errònia i esbiaixada de l'islam, voler llegir i interpretar l'Alcorà. Un parlament no és una facultat de teologia, i un diputat no ha de fer d'ulema.
D'igual manera que no acceptem que parlaments veïns (com el d'Aragó) vulguin fer de facultat de filologia i inventar-se el LAPAO, tampoc nosaltres hem de dir quina és la interpretació correcta d'un determinat text sagrat.
2) Trampa etnogràfica. Caure en el parany de debatre si és o no és típic d'un lloc o d'un altre, si fa poc o molt que es fa servir, i qui ho ha posat de moda allà on no era típic. Tant li fa l'origen i evolució, l'important és que hi ha gent que el vol fer servir (i té dret a fer-ho) i que hi ha gent que el vol imposar (i no té dret a fer-ho).
3) Trampa migratòria. Caure en el parany de creure que totes les persones que venen de països de tradició islàmica són musulmans, i que a Catalunya no hi ha autòctons conversos a l'islam. I és un parany oblidar que hi ha agnòstics i ateus que venen dels països de tradició islàmica.
També és un parany creure que les associacions d'immigrants representen la totalitat del col·lectiu immigrant.
4) Trampa sanitària. Caure en el parany de voler protegir la salut de qui porta vels (èczemes a la pell, síntesi de la vitamina D...) mentre deixem que la gent fumi, begui o prengui el Sol les hores que li doni la gana.
És incoherent, i és tractar la gent com si fossin menors d'edat.
5) Trampa internacionalista. Caure en el parany de voler fer lleis a Catalunya per a resoldre crims i injustícies que es cometen en d'altres països.
6) Trampa simbòlica. Caure en el parany de voler atacar els símbols de l'opressió, en comptes d'atacar directament els opressors. Prohibir el símbol només aconseguirà generar-ne simpaties, i aconseguir que el botxí es pugui presentar com a víctima.
En resum: agredir o amenaçar una persona és un delicte, sigui amb la finalitat que sigui. Obligar una persona a vestir d'una determinada manera és inacceptable, i les autoritats han de castigar l'agressor i defensar la víctima. I l'agressor és una persona concreta, no una peça de roba. Prohibir la peça de roba ataca la Llibertat i la Dignitat de les persones que la volen portar lliurement, i no serveix per a protegir les persones que pateixen imposició.
Té sentit legislar sobre productes i objectes perillosos, com explosius i armes de foc, però una peça de roba no és perillosa en sí.
Els delictes els cometen les persones, no pas els objectes.
1) Trampa teològica. Caure en el parany de debatre si és o no és una visió errònia i esbiaixada de l'islam, voler llegir i interpretar l'Alcorà. Un parlament no és una facultat de teologia, i un diputat no ha de fer d'ulema.
D'igual manera que no acceptem que parlaments veïns (com el d'Aragó) vulguin fer de facultat de filologia i inventar-se el LAPAO, tampoc nosaltres hem de dir quina és la interpretació correcta d'un determinat text sagrat.
2) Trampa etnogràfica. Caure en el parany de debatre si és o no és típic d'un lloc o d'un altre, si fa poc o molt que es fa servir, i qui ho ha posat de moda allà on no era típic. Tant li fa l'origen i evolució, l'important és que hi ha gent que el vol fer servir (i té dret a fer-ho) i que hi ha gent que el vol imposar (i no té dret a fer-ho).
3) Trampa migratòria. Caure en el parany de creure que totes les persones que venen de països de tradició islàmica són musulmans, i que a Catalunya no hi ha autòctons conversos a l'islam. I és un parany oblidar que hi ha agnòstics i ateus que venen dels països de tradició islàmica.
També és un parany creure que les associacions d'immigrants representen la totalitat del col·lectiu immigrant.
4) Trampa sanitària. Caure en el parany de voler protegir la salut de qui porta vels (èczemes a la pell, síntesi de la vitamina D...) mentre deixem que la gent fumi, begui o prengui el Sol les hores que li doni la gana.
És incoherent, i és tractar la gent com si fossin menors d'edat.
5) Trampa internacionalista. Caure en el parany de voler fer lleis a Catalunya per a resoldre crims i injustícies que es cometen en d'altres països.
6) Trampa simbòlica. Caure en el parany de voler atacar els símbols de l'opressió, en comptes d'atacar directament els opressors. Prohibir el símbol només aconseguirà generar-ne simpaties, i aconseguir que el botxí es pugui presentar com a víctima.
En resum: agredir o amenaçar una persona és un delicte, sigui amb la finalitat que sigui. Obligar una persona a vestir d'una determinada manera és inacceptable, i les autoritats han de castigar l'agressor i defensar la víctima. I l'agressor és una persona concreta, no una peça de roba. Prohibir la peça de roba ataca la Llibertat i la Dignitat de les persones que la volen portar lliurement, i no serveix per a protegir les persones que pateixen imposició.
Té sentit legislar sobre productes i objectes perillosos, com explosius i armes de foc, però una peça de roba no és perillosa en sí.
Els delictes els cometen les persones, no pas els objectes.
diumenge, 7 de juliol del 2013
De 31262 a 68113
Si li fem una ullada a l'enciclopèdia, veurem que Grècia és una república que té una superfície de 131.957 km2, però això no sempre ha estat així: quan es va independitzar era una monarquia (amb un rei estranger imposat per les potències europees) i la seua superfície era de poc més de trenta-dos-mil quilòmetres quadrats. El mateix podríem dir de Lituània, que actualment té la capital a Vílnius i el seu port principal és Klaipėda, però quan es va independitzar l'any 1919, Vilnius era la ciutat polonesa de Wilno, i Klaipėda el Territori de Memel. Les fronteres es mouen.
És més, si no hagués hagut un primer estat grec (tan petit i defectuós com vulgueu), no hauria pogut incorporar (pacíficament uns cops, violentament uns altres) la resta de territoris grecs. El mateix podem dir de la República de Lituània del període d'entreguerres, que va servir de referent per a la Lituània independent dels anys 90 (i, aquest cop, amb la capital a Vílnius).
Que la República Catalana comenci tenint un territori de 31262 km2 (els de la Comunitat Autònoma de Catalunya, descomptant-ne Aran) no vol dir que renunciï a incorporar la resta de territoris del que coneixem com a Països Catalans. És més: ens cal un estat català inicial, i com bé han dit molts valencians, menorquins i mallorquins, el millor que es pot fer des del Principat per la independència dels Països Catalans és construir una República Catalana. D'una forma pacífica i democràtica, la resta de territoris ja s'aniran incorporant. I Espanya serà qui més fàcil ens ho posarà.
dijous, 27 de juny del 2013
Madiba
Nkosi sikelel' iAfrika
Maluphakanyisw' uphondo lwayo,
Yizwa imithandazo yethu,
Nkosi sikelela, thina lusapho lwayo.
Nkosi sikelel' iAfrika
Maluphakanyisw' uphondo lwayo,
Yizwa imithandazo yethu,
Nkosi sikelela, thina lusapho lwayo.
Morena boloka setjhaba sa heso,
O fedise dintwa le matshwenyeho
Morena boloka setjhaba sa heso,
O fedise dintwa le matshwenyeho
(Sesotho)O se boloke, O se boloke,
O se boloke Morena (O se boloke)
setjhaba sa heso
setjhaba sa Africa
O se boloke, O se boloke,
O se boloke Morena
setjhaba sa heso
setjhaba sa Africa
Nkosi sikelel' iAfrika
Maluphakanyisw' uphondo lwayo,
Yizwa imithandazo yethu,
Nkosi sikelela, thina lusapho lwayo.
Morena boloka setjhaba sa heso,
O fedise dintwa le matshwenyeho
Morena boloka setjhaba sa heso,
O fedise dintwa le matshwenyeho
O se boloke, O se boloke,
O se boloke Morena, O se boloke
setjhaba sa heso
setjhaba sa Africa
Woza Moya, woza moya,
Woza Moya, woza moya,
Woza Moya, Oyingcwele
Nkosi sikelela, thina lusapho lwayo
Woza Moya,
Woza Moya woza moya,
Woza Moya, Oyingcwele
Nkosi sikelela, thina lusapho lwayo
dijous, 13 de juny del 2013
El ministre té raó 1
El ministre José Manuel García-Margallo té raó: l'estat espanyol i el Regne Unit de la Gran Bretanya no són el mateix:
Winston Churchill, sis anys lluitant contra el feixisme.
Francisco Franco, quatre dècades de dictadura feixista, acollint criminals de guerra nazis, així com terroristes d'ODESSA, l'OAS francesa o l'Ordine Nero italià.
Winston Churchill, sis anys lluitant contra el feixisme.
Francisco Franco, quatre dècades de dictadura feixista, acollint criminals de guerra nazis, així com terroristes d'ODESSA, l'OAS francesa o l'Ordine Nero italià.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)