1) Trampa teològica. Caure en el parany de debatre si és o no és una visió errònia i esbiaixada de l'islam, voler llegir i interpretar l'Alcorà. Un parlament no és una facultat de teologia, i un diputat no ha de fer d'ulema.
D'igual manera que no acceptem que parlaments veïns (com el d'Aragó) vulguin fer de facultat de filologia i inventar-se el LAPAO, tampoc nosaltres hem de dir quina és la interpretació correcta d'un determinat text sagrat.
2) Trampa etnogràfica. Caure en el parany de debatre si és o no és típic d'un lloc o d'un altre, si fa poc o molt que es fa servir, i qui ho ha posat de moda allà on no era típic. Tant li fa l'origen i evolució, l'important és que hi ha gent que el vol fer servir (i té dret a fer-ho) i que hi ha gent que el vol imposar (i no té dret a fer-ho).
3) Trampa migratòria. Caure en el parany de creure que totes les persones que venen de països de tradició islàmica són musulmans, i que a Catalunya no hi ha autòctons conversos a l'islam. I és un parany oblidar que hi ha agnòstics i ateus que venen dels països de tradició islàmica.
També és un parany creure que les associacions d'immigrants representen la totalitat del col·lectiu immigrant.
4) Trampa sanitària. Caure en el parany de voler protegir la salut de qui porta vels (èczemes a la pell, síntesi de la vitamina D...) mentre deixem que la gent fumi, begui o prengui el Sol les hores que li doni la gana.
És incoherent, i és tractar la gent com si fossin menors d'edat.
5) Trampa internacionalista. Caure en el parany de voler fer lleis a Catalunya per a resoldre crims i injustícies que es cometen en d'altres països.
6) Trampa simbòlica. Caure en el parany de voler atacar els símbols de l'opressió, en comptes d'atacar directament els opressors. Prohibir el símbol només aconseguirà generar-ne simpaties, i aconseguir que el botxí es pugui presentar com a víctima.
En resum: agredir o amenaçar una persona és un delicte, sigui amb la finalitat que sigui. Obligar una persona a vestir d'una determinada manera és inacceptable, i les autoritats han de castigar l'agressor i defensar la víctima. I l'agressor és una persona concreta, no una peça de roba. Prohibir la peça de roba ataca la Llibertat i la Dignitat de les persones que la volen portar lliurement, i no serveix per a protegir les persones que pateixen imposició.
Té sentit legislar sobre productes i objectes perillosos, com explosius i armes de foc, però una peça de roba no és perillosa en sí.
Els delictes els cometen les persones, no pas els objectes.
En total i absolut desacord senyor Gran. Trobava a faltar la carallatollada típica de les defenses multiculturals esquerranoses i alternatives de tot el que ens envolta, menys el que ens importa, al menys a mi, què és Catalunya. De discusions en fires, festes, etc. festejant proteccions als pobles, llengues, les cultures, etc. n'he tingut un munt, sobretot quan indicava que Catalunya com a poble, llengua i cultura també estava oprimida i que, ves per on!, no l'he esmentaven. En algunes he hagut de sortir per cames i a més, em titllaven de feixiste. Això fa pocs anys. Ara, amb l'independentisme sembla que la cosa ha agafat un altre caire. Però, vaja, a molts d'aquells els veig avui dia en organitzacions pretesamnet revolucionaries de "nuevo cuño" però mai en independentistes. Totes aquestes histories i faràndules muntades per progres, pijos, internacionalistes, alternatius, etc. estan englobades en una esquerra sospitosa que obvia la terra que trepitja i per això em fa molta ferum. Per tant, a mi no em val la defensa dels altres si primer no tenim la propia defensa, la propia llibertat. No sé que vols tu, jo una Catalunya lliure i una Catalunya amb la meva historia, els meus símbols, la meva llengua, la meva cultura, etc. La resta ni m'interessa, ni ho vull. La multiculturalitat de veritat és la que defensa les cultures de cada poble però en el seu poble, no a fora. Aquesta modernitat de barreja global es una collonada i si m'apures és un invent interessat del capitalisme mundial perquè ens poguem barallar i oblidar el terrorisme del diner. Però això ens portaria molts folis i ja m'estic allargant massa. En relació a les teves trampes faig una resposta ràpida i arrauxada sense aprofundir gaire perquè em semblen tan diàfanes i infantils que no donen per més. 1- El parany és discutir sobre l'Islam. A Catalunya, estat laic, i si m'apures, cristià per davant de l'Islam, la religió es cuina a casa i al cor. Els que venen s'adapten o marxen. No cal discutir. Adaptació és seguir la teva religió de portes endins i de portes enfora respectar als autoctons. No s'ha de discutir res. La trampa és discutir com ho volen els que venen. 2- Cert. No cal discutir l'Islam. Com a religió i a més forania. Quan s'entra en un país, la motxilla pròpia te la guardes i t'adaptes al lloc on vols instal·lar-te i viure. El Parlament no ha de discutir, ha de legislar i dictar les lleis i normes d'allo que es comú al nostre poble. Es dicta la norma i a cumplir. No cal perdre el temps. Ni vels ni burques perquè aquí ho volem així i ja esta. Si no t'agrada marxa. 3- A Catalunya tenim els nostres costums que son els que prevalen. No cal discutirlos. Els que vinguin de fora hi tenim el dret de rebutjar els seus i ells no tenen dret a imposarnos els seus. Nomes faltaria. És casa nostra. 3- La majoria són islàmics. No inventem. Hi haurà quatre intel·lectuals. I prou. L'Islam imposa. L'ateisme i l'agnosticisme no. 4- No es tracta de salut. Si venen a aquest país, sense vel i sense burka. Majors i menosr. No entenc el problema. No es obligatori venir a aquest pais. 5- D'això en saben molt la gent d'esquerra. 6-En aquest moment l'Islam és una ideologia opresora. Cal anar-hi en contra per defensar la llibertat. Resum: L'agressor és l'Islam com a ideologia política-econòmica-religiosa que es val dels islàmics per imposar socialment allà on van els seus principis. No entendre això és el que ens està portant a la pèrdua d'identitat a Catalunya i Europa. Com independentista, per arribar aquí, no calia tants esforços.
ResponElimina