Margaret Gardnier

Un cop més els espanyolistes ens recorden que les regles del joc democràtic són les que marca la Constitució espanyola, que no hi ha res fora d'aquesta constitució i que l'any 1978 els catalans van votar majoritàriament a favor de la Constitució espanyola.

Sobre aquest darrer punt m'agradaria aclarir que, efectivament, la gran majoria dels catalans del 1978 votaren a favor del text proposat, és cert, però també cal recordar que, dels catalans que hi ha avui en dia, la majoria o no havien nascut, o no tenien edat per a votar, o no vivien a Catalunya. I molts dels que votaren el 1978, o ja s'han mort, o han canviat d'opinió.

Per a que ho entengueu millor us adjunto una foto actual de Margaret Gardnier, Miss Univers 1978. No està malament per l'edat que té, però cap de nosaltres la proclamaria avui en dia com  la Dona Més Maca del Món.

Notes sobre la guerra (2)

La Guerra de Síria ara ja és com el billar francès, a tres bandes: Al-Àssad (els militars son més del pare que del fill, els civils més del fill que del pare), Jihadistes (no sabem quants grups, ni quanta gent, ni quants estrangers) i Exèrcit Sirià Lliure (potser els menys dolents de tots).

I com al billar francès, guanyarà qui millor faci les caramboles. Així ens ho ha ensenyat la Història en casos anteriors.

Eleccions que ens afecten

Angela Merkel ha aconseguit que ens mirem les eleccions alemanyes amb el mateix interès, neguit i resignació amb el que ens mirem les eleccions americanes. Així és el Món: persones que nosaltres no triem poden ser molt influents en allò que ens afecta.
Per això ens va bé un estat propi: per a defensar, fins on sigui possible, els nostres interessos.

I bé, amb tots els seus defectes, qui ens condiciona des de els EUA o Alemanya és una persona triada democràticament. No podem dir el mateix de la Xina o el Vaticà.

Quatre característiques

Com a molts d'altres catalans, a mi també m'ha passat: un amic estranger m'ha preguntat sobre el procés independentista català. He procurat ser breu i concís, donant les dades econòmiques, històriques i culturals justes, i a l'hora de descriure el procés l'he descrit amb quatre qualificatius:

1) Democràtic i participatiu. El nostre és un procés democràtic, on es vol votar, i on la majoria electoral, traduïda en majoria parlamentària, dóna suport al procés que és obert, plural i participatiu. Recordem que l'ANC té més afiliats que qualsevol partit polític català.

2) Pacífic. El nostre és un procés pacífic. Terra Lliure fa vint anys que va plegar, i ací els únics que amenacen amb tancs, o ataquen llibreries, són els espanyolistes.

3) Institucional. Tan institucional com pot ser un procés de ruptura... El que més ha alentit el procés ha estat, precisament, el voler ser institucional i fer tot de passes que, tot i saber que no prosperaran, s'han de fer per a que, quan arribi el moment, trenquem la legalitat espanyola, ja que aquesta és il·legítima i no-democràtica.

4) Alegre. Lip dubs, vídeos promocionals, manifestacions multitudinàries, cadenes humanes... fem de tot, i amb alegria i il·lusió. De moment, els espanyolistes només fan actes violents i sense trempera.

Ho tenim guanyat!

Coalición Blanquerna

Si alguna cosa hem après de l'agressió feixista del passat dimecres a la delegació de la Generalitat a Madrid és que  l'ultradreta espanyola té un eix vertebrador: l'antiindependentisme i, si cal, l'anticatalanisme.
La quinzena d'agressors pertanyien a quatre partits diferents (Democracia Nacional, Alianza Nacional i dues falanges diferents) i a diverses generacions (tenien entre 24 i 61 anys). Que fossin capaços de quedar per a sopar i planificar aquesta acció conjunta demostra que, malgrat les diferències estratègiques, i malgrat els personalismes, la ultradreta espanyola es capaç de coordinar-se i fins i tot unir-se. Ni la violència d'ETA, ni els atemptats islamistes de l'11M, el que de debò els uneix és la Via Catalana.

Si el proper mes de maig l'estat espanyol encara forma part de la Unió Europea, tocarà fer eleccions al Parlament europeu. Potser ja van sent hora que els vells franquistes (MCE, FN...), els joves lepenistes (PxC, AN....), els neonazis (ENE...) i la dreta punk (GIL, Ruiz-Mateos...) s'uneixin. Mig milió de vots, i un parell d'escons, els estan esperant.
Riurem.

Un espectador llunyà

A països tan llunyans com Nova Zelanda i el Canadà, Finlàndia i les Illes Caiman, la gent mira els informatius i, quan parlen d'internacional, només hi veuen guerres i matances: A Síria, al Líban, a Egipte...

Demà dimecres els catalans tenim l'oportunitat de demostrar al Món que les coses poden canviar sense fer vessaments de sang. Demà dimecres els catalans podem demostrar que amb un gest tan senzill, cívic i pacífic com donar-se la ma, la Llibertat pot guanyar. Demà podem demostrar al Món que la Humanitat encara no està perduda.

Participa d'un acte pacífic i modèlic, participa a la Via Catalana.

Zaragoza i Albiol

No cal estar empadronat en un municipi per a ser candidat a les eleccions d'aquest municipi. I si hom té més d'un habitatge, es pot empadronar en aquell que considera que és el principal, tot i que el principal no és sempre on hi passem més temps. 

Hi ha milers d'estudiants que viuen i estudien a Barcelona, però que segueixen empadronats a la casa dels seus pares. Hi ha milers d'interins que van cobrin places arreu del país, sobretot a l' Ensenyament, i no s'empadronen al pis on viuen cinc dies a la setmana, durant el temps que dura la baixa que cobreixen. 

Existeixen casos d'empadronaments fraudulents, bàsicament relacionats amb l'assignació de places escolars, però aquest no és el cas de Xavier Garcia-Albiol. L'Albiol té dret a seguir empadronat a Badalona, sense que això sigui cap delicte.

D'altra banda, el José Zaragoza del PSC va contractar legalment els serveis de Método 3 (empresa que també és legal) per a que fessin una investigació sobre on residia l'Albiol. Aquesta investigació es va fer sense saltar-se cap llei.

Així doncs, tenim que un dirigent polític ha de dimitir per haver contractat un servei legal que pretenia esbrinar si una persona havia fet una cosa que no era cap delicte. 

I per això dimiteixen, i per coses més greus no? Em sembla que ens hem de replantejar l'escala de valors polítics. 

Això o el José Zaragoza, que és molt intel·ligent, sap molt bé que ara és el millor moment per a deixar la primera línia política i quedar-se en guaret. Com ja ha fet la Carme Chacón, per exemple.