No respondre el feixisme

No es pot negar que el Judici del Procés és, entre moltes altres coses, un judici polític i un espectacle mediàtic. Entre els testimonis que han estat citats aquesta setmana hi tenim les ex-diputades de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant.
Aquestes dues persones, obertament antifeixistes, s'han negat a respondre les preguntes formulades per l'acusació popular, que en aquesta causa està exercida per VOX (partit que, com a mínim, podem dir que té molts feixistes entre la militància i la direcció). Com que la legislació espanyola no contempla el dret dels testimonis a no declarar, aquests seran sancionats. Com a mínim, una multa de 2500€ per a cadascú. Les cupaires han al·legat dignitat democràtica i antifeixista, i no voler donar-li (encara més) publicitat al partit d'extrema dreta. Respecto la seua decisió, però que és un error.

Com ja he dit al principi, aquest judici és, entre moltes altres coses, una causa política i un altaveu mediàtic. Quan un advocat fa preguntes, no està preguntant només als encausats i als testimonis, sinó que també s'està mostrant a tot el públic que el veu (segons les audiències, milions de persones). Les persones que declaren, també. I ací és on rau l'error de les cupaires: han desaprofitat l'ocasió de deixar en evidència VOX, i de demostrar a moltíssimes persones, als Països Catalans i a Espanya, que aquest partit no és inofensiu, que no és una opció vàlida. Les respostes punyents, que posen en evidència al lletrat de VOX són la millor eina per a convèncer a molts indecisos.

Per a molts catalans i espanyols, de dretes i unionistes però no feixistes (sí, n'hi ha, de debò) el que ha passat al Tribunal Suprem és que uns "proetarres han desafiat un tribunal de justícia i han menyspreat un partit polític que molta gent vota", i els altres mantres habituals.
De debò us penseu que a Andalusia hi ha 400.000 feixistes? O potser el que hi ha és milers de persones emprenyades i equivocades? Potser VOX no tindria tants vots si ens dediquéssim a posar-los en evidència.

Recordeu: molt sovint no parlem per a qui ens pregunta, sinó per a qui ens escolta.

Judici Polític: perdre per a poder guanyar

Aquesta setmana comença un judici polític. Per més filigranes lèxiques que fem, les causes són polítiques, l'acusació és política, la defensa és política, i el delicte és inevitablement polític. Fet l'aclariment, ve una pregunta: com es guanya un judici polític?

— Alfred Dreyfus va perdre el judici penal, però va guanyar la causa.
— Mahatma Gandhi va perdre el judici penal, però va guanyar la causa.
— Nelson Mandela va perdre el judici penal, però va guanyar la causa.

Així doncs, si aquest judici acaba amb dures condemnes penals, no ens l'hem de prendre com una derrota. Només serà una derrota si després la causa no guanya.

La paradoxa de VOX i les "feminazis"

Aquests dies ha estat tema de debat la formació d'un tripartit de dretes a Andalusia, integrat pel PP, Ciutadans i VOX, i les exigències d'aquests últims per a formar govern. Un dels cavalls de batalla és la Llei Andalusa Contra la Violència Domèstica (la Llei 7/2018 que podeu llegir en aquest enllaç). Els d'Abascal en volen la derogació, o una reforma en profunditat.

Cal aclarir que abans de la irrupció de VOX al mapa polític andalús aquesta llei ja havia rebut dures crítiques per part de diferents col·lectius professionals (juristes, psicòlegs, policies...) de diferents sensibilitats polítiques.

La Junta d'Andalusia no té competències per a reformar el Codi Penal, ni la Llei d'Enjudiciament Criminal; tampoc tenen competències en matèria de presons, ni Codi Civil propi, i ni tan sols tenen policia autonòmica. Així doncs, sobre què legisla aquesta llei? Doncs bàsicament sobre ajudes a les víctimes. 

Cal aclarir que la majoria de comunitats autònomes han aprovat lleis que acompanyen la Llei Integral Contra la Violència de Gènere. En el cas de Catalunya tenim una llei aprovada per 132 dels 135 parlamentaris.

Però què té de dolent aquesta llei?

El punt més criticat de la llei andalusa és l'article 1.bis que diu textualment:

«Artículo 1 bis. 
Concepto de víctima de violencia de género. A efectos de la presente Ley, se considerarán víctimas de violencia de género y tendrán reconocidos los derechos de esta norma sin necesidad de interposición de denuncia, tanto si se trata de violencia física, violencia psicológica, violencia sexual o violencia económica»

Aquest és el punt més criticat: Sense necessitat d'interposar denúncia.

Un altre aspecte que critiquen els de VOX (i altres persones) són els recursos destinats a les "associacions de dones" que ells consideren una menjadora per a entitats afins al Govern.

I un darrer punt que volen reformar els de VOX (i altres persones) és el que fa referència a les víctimes, ja que volen que la condició de víctima no es limiti a les dones i que es faci extensiva a totes les persones víctimes de la violència domèstica.

Eus ací les quatre paradoxes:

— Santiago Abascal és un líder que ha fet carrera explotant la seua condició de víctima d'ETA. Cal aclarir que, tot i haver portat escorta des de ben jove, ell mai ha estat víctima de cap atemptat d'ETA. I son pare, històric dirigent del PP d'Àlava, el màxim que va patir van ser unes pintades a la seva granja de cavalls. El mateix podem dir d'altres persones de la mateixa corda ideològica, com Francisco José Alcaraz, antic president de la AVT que mai va patir cap atemptat terrorista.
Paradoxalment, els que sense haver estat víctimes han explotat la condició de víctima són les que ara critiquen que d'altres puguin fer el mateix.

— Picaresca i denúncies falses. Moltes veus alienes a VOX critiquen que es pugui tindre la condició de víctima sense haver interposat cap denúncia, ja que això pot afavorir la picaresca. En tot cas, si una de les motivacions de la denúncia falsa és accedir a ajudes públiques, aquesta motivació queda desactivada al poder accedir a les esmentades ajudes sense interposar cap denúncia. És a dir: això pot fer que baixin les denúncies falses.

— Guinguetes, xiringuitos i menjadores. Aquells que han fet servir les associacions de víctimes del terrorisme (AVT, VCT, FVT...) per a rebre subvencions i fer carrera política, ara critiquen que es facin servir associacions feministes (víctimes de la violència familiar) per a rebre subvencions i fer carrera política.

— Víctimes de primera, de segona i de tercera. Aquells que durant dècades han classificat les víctimes del terrorisme en víctimes de primera categoria (militars, policies i polítics espanyolistes víctimes d'ETA), víctimes de segona categoria (altres víctimes d'ETA), de tercera categoria (víctimes del GRAPO, Al Qaeda i similars) i víctimes de quarta categoria (víctimes del GAL, BVE i similars), ara critiquen que amb la violència domèstica hi hagi víctimes de primera (dones víctimes d'homes), de segona categoria (parelles LGBTI, nens, gent gran i persones amb diversitat funcional) i de tercera categoria (homes víctimes de dones, una minoria sigui dit de passada).

A veure si serà cert que existeix el karma, si més no en política.