Si li fem una ullada a l'enciclopèdia, veurem que Grècia és una república que té una superfície de 131.957 km2, però això no sempre ha estat així: quan es va independitzar era una monarquia (amb un rei estranger imposat per les potències europees) i la seua superfície era de poc més de trenta-dos-mil quilòmetres quadrats. El mateix podríem dir de Lituània, que actualment té la capital a Vílnius i el seu port principal és Klaipėda, però quan es va independitzar l'any 1919, Vilnius era la ciutat polonesa de Wilno, i Klaipėda el Territori de Memel. Les fronteres es mouen.
És més, si no hagués hagut un primer estat grec (tan petit i defectuós com vulgueu), no hauria pogut incorporar (pacíficament uns cops, violentament uns altres) la resta de territoris grecs. El mateix podem dir de la República de Lituània del període d'entreguerres, que va servir de referent per a la Lituània independent dels anys 90 (i, aquest cop, amb la capital a Vílnius).
Que la República Catalana comenci tenint un territori de 31262 km2 (els de la Comunitat Autònoma de Catalunya, descomptant-ne Aran) no vol dir que renunciï a incorporar la resta de territoris del que coneixem com a Països Catalans. És més: ens cal un estat català inicial, i com bé han dit molts valencians, menorquins i mallorquins, el millor que es pot fer des del Principat per la independència dels Països Catalans és construir una República Catalana. D'una forma pacífica i democràtica, la resta de territoris ja s'aniran incorporant. I Espanya serà qui més fàcil ens ho posarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada