El PSOE no desapareixerà

Van acceptar la reforma en comptes de la ruptura.
Van acceptar la monarquia en comptes de la república.
Van acceptar l'autonomia limitada regional, en comptes de l'estat federal.
Van acceptar la OTAN.
Van empresonar objectors i insubmisos.
Van acceptar les exigències de la CEE.
Van subvencionar els terratinents, van instaurar el PER pels jornalers, i van subvencionar l'abandó de cultius.
Van organitzar el GAL.
Van tindre (i tolerar) algunes de les xarxes de corrupció més grans del sud d'Europa.
Quan el PP va pactar amb CiU (primer aznarisme, 1996-2000), van atiar l'anticatalanisme que ells ja havien patit  quan van pactar amb CiU (darrer felipisme, 1993-1996).
Van fer amb el PP la Llei de Partits, il·legalitzant l'esquerra abertzale.
Van pactar amb el PP per tindre el govern basc (gràcies a la il·legalització de l'esquerra abertzale)
Retallaren l'estatut del 2006.
Per frenar el Procés es van manifestar amb el PP, Ciutadans i la PxC.

.... Què en queda d'aquell partit al qual es va afiliar els nostres avis i besavis en temps de la República? 

Ben poc. Per això us dic que el PSOE no desapareixerà... Fa anys que ja no és ell.

Una petita suma

Res ens fa pensar que en Mariano Rajoy hagi de tindre una investidura fàcil, així que tenint en compte l'article 99 de la Constitució Espanyola —que dóna dos mesos de coll per a triar president després de la primera votació— i que les decisions difícils es fan gruar, jo us proposo una possible solució a l'atzucac:

A favor de Mariano Rajoy: 137 escons del PP  + 32 de Ciutadans + 1 de Coalición Canaria = 170 escons
Abstenció: 5 del PNV + 7 del PSC = 12
En contra de Mariano Rajoy: els 168 restants.

Anem a veure, formalment el PSC és un partit diferent del PSOE, oi? I actualment, a Catalunya, és aliat del PP i Ciutadans en la lluita contra la independència (el PSC és l'espanyolisme amb rostre humà), i sembla lògic que doni un petit cop de ma als seus aliats.

Ara bé, per a tindre el suport del PNV cal que aquesta investidura es voti després de les eleccions basques de la tardor.

Si fossin hàbils i maquiavèl·lics, i tenint en compte els dos mesos de marge, podrien fer una primera investidura fallida abans de les eleccions basques (i gallegues) i una segona, amb les abstencions pertinents, després de les eleccions.

Apunts previs sobre el Brexit

A menys de quaranta-vuit hores de saber com acabarà el referèndum britànic sobre la permanència a la UE, voldria fer-vos quatre breus reflexions:

 —La flor al cul. No es pot negar que el primer ministre David Cameron té sort amb els referèndums. Va guanyar el del 2011 per a reformar la llei electoral i fer el sistema més proporcional (impulsat pels liberal-demòcrates) i el del 2014 per la independència d'Escòcia (impulsat per l'SNP). Ves a saber si a la tercera vindrà la vençuda (perduda, en aquest cas).

—Pocs canvis. No ens enganyem, surti el que surti, David Cameron s'haurà sortit amb la seua. Si guanya el sí a la UE, serà amb les condicions especials que exigeix el premier, de facto estarà més fora que no pas dins. I si guanya el Brexit, tampoc ho notarem massa: no tenien l'euro, i no participaven de moltes polítiques europees. Si guanya el Brexit s'integraran a l'Espai Econòmic Europeu, com ja ho fan Suïssa i Noruega.
Europa a la carta, en diuen. Un privilegi al que poden accedir els països rics (com Suècia) però no els rescatats (com Grècia).

—Emocions. L'assassinat de Jo Cox haurà esperonat els indecisos a votar a favor de la UE? De ben segur que no volen coincidir amb els ultres euròfobs.

—Territorialitat. Què passarà si a Escòcia guanya el sí a Europa i al conjunt del Regne Unit guanya el no? Això esperonarà l'independentisme? Potser sí, però tampoc cal capficar-se, avui en dia ja hi ha territoris d'estats membres de la UE que no formen part de la UE. Per exemple: Groenlàndia forma part del Regne de Dinamarca, però no pas de la UE.

Preguntem-nos més aviat què passarà si al conjunt del Regne Unit guanya el sí a Europa, i a Anglaterra guanya el Brexit. Com s'ho prendran els anglesos? Exigiran el seu propi parlament i la seua autonomia?

Apunt històric: qui va liquidar la URSS no fou la Lituània de Vytautas Landsbergis, sinó la Rússia de Ieltsin.

Tres de gener: quatre possibilitats

Després de la decisió de la CUP, només veig quatre possibilitats:

1) Que es trenqui la CUP, encara que només sigui una mica. Només que dos diputats independents de la llista de la CUP votin la investidura del Mas, aquest surt escollit.

 2) Que Artur Mas obtingui el suport d'un altre grup parlamentari. Molt difícil, certament, però no impossible.

 3) Que es facin eleccions al març. Mas quedarà com el màrtir i els de la CUP com els sectaris intransigents. Tenint en compte que les enquestes li donaven a CDC (o DiL) un resultat molt baix, tot això que guanyaran.

 4) Que Junts pel Sí presenti un candidat alternatiu. Qualsevol que presentin, encara que sigui un convergent que ha format part del Govern de Mas (com la Neus Munté), serà acceptat i escollit President.

 Si algú coneix una cinquena possibilitat, que ho digui.

De moment, veient les quatre possibilitats, el que queda clar és que el Mas guanya. Potser no guanyi Catalunya, però el Mas sí.