El regal d'ERC a la CUP

"Mas vale pájaro en mano que ciento y volando"

Al maig toca votar al Parlament europeu. De moment encara formem part de l'estat espanyol, i de moment l'estat espanyol encara forma part de la Unió Europea, així que ens haurem d'ajustar a la llei espanyola i concórrer a aquestes eleccions en circumscripció electoral única pel conjunt de l'estat.

Tot i que en alguna ocasió els catalans hem anat en solitari, com ja va fer Catalunya Lliure el 1989 (19.774 vots) o la CUP el 2004 (8.180 vots), habitualment això s'ha resolt fent coalicions. ERC forma part de l'Aliança Lliure Europea, aliada juntament amb el BNG, Eusko Alkartasuna i ARALAR, i ha fet coalicions amb aquestes formacions. També hi ha hagut organitzacions com l'MDT o els IPC que han donat suport a les candidatures d'Herri Batasuna.

En aquests darrers mesos l'esquerra abertzale ha multiplicat les reunions per a fer una coalició amb les formacions catalanes SI, CUP i ERC. De fet, a les eleccions catalanes de novembre del 2012 ja van aparèixer per ací donant suport a les tres candidatures (i a l'octubre, coses de la política, ICV va anar a donar suport a tres candidatures basques diferents: Ezker Batua-Berdeak, Ezker Anitza i Equo).

La coalició no ha estat possible: la CUP no se'n refia de SI i ERC, i els republicans volen "prioritzar el procés independentista i els Països Catalans". Però en el fons ERC li ha fet un regal a la CUP: Una part de la militància de la CUP no vol anar amb SI i ERC, i molts cupaires segueixen amb la vella baskitis. En cas de coalició entre BILDU i ERC, quines opcions tenia la CUP? Simplificant molt:

1) No presentar-se, i ignorar-les. S'estalvien diners i esforços fent campanya.
2) Fer campanya abstencionista, com a les espanyoles del 2011.
3) Anar en solitari, com ja van fer el 2004.
4) Fer coalició amb NÓS, Puyalón i Izquierda Castellana.

Realment les quatre opcions eren difícils per a la CUP. En canvi, ara que ERC ha rebutjat a BILDU, poden fer una coalició amb els bascos i els seus tres-cent mil vots.

ERC ha rebutjat els vots bascos (pájaro en mano) per aspirar a ocupar l'espai del socialisme català (ciento volando). No es pot negar que li ha fet una petita putada als bascos, però un gran regal a la CUP.
Ja veurem com acaba la cosa.

De 31262 a 68113

Si li fem una ullada a l'enciclopèdia, veurem que Grècia és una república que té una superfície de 131.957 km², però això no sempre ha estat així: quan es va independitzar era una monarquia (amb un rei estranger imposat per les potències europees) i la seua superfície era de poc més de trenta-dos-mil quilòmetres quadrats.  El mateix podríem dir de Lituània, que actualment té la capital a Vílnius i el seu port principal és Klaipėda, però quan es va independitzar l'any 1919, Vilnius era la ciutat polonesa de Wilno, i Klaipėda el Territori de Memel. Les fronteres es mouen.

És més, si no hagués hagut un primer estat grec (tan petit i defectuós com vulgueu), no hauria pogut incorporar (pacíficament uns cops, violentament uns altres) la resta de territoris grecs. El mateix podem dir de la República de Lituània del període d'entreguerres, que va servir de referent per a la Lituània independent dels anys 90 (i, aquest cop, amb la capital a Vílnius).

Que la República Catalana comenci tenint un territori de 31262 km² (els de la Comunitat Autònoma  de Catalunya, descomptant-ne Aran) no vol dir que renunciï a incorporar la resta de territoris del que coneixem com a Països Catalans. És més: ens cal un estat català inicial, i com bé han dit molts valencians, menorquins i mallorquins, el millor que es pot fer des del Principat per la independència dels Països Catalans és construir una República Catalana. D'una forma pacífica i democràtica, la resta de territoris ja s'aniran incorporant. I Espanya serà qui més fàcil ens ho posarà.