dimarts, 24 d’abril del 2018
Paracaigudistes i urnes de fogueig
Al gener del 2018 alguns ja han començat a parlar de les eleccions municipals del 2019. A l'abril del 2018 bastants ja estan parlant de les eleccions municipals del 2019. Abans que la majoria comenci a parlar de les eleccions municipals del 2019 m'agradaria matisar unes quantes coses.
— Urna de fogueig. A la majoria de democràcies acostuma a haver una convocatòria electoral que és percebuda (encertadament o no) com a poc important. En aquesta elecció (teòricament) poc important hi sol haver poca participació i els votants aprofiten per a desfogar-se votant opcions extremes o paròdiques —l'anomenat vot de càstig—.
Això passa a les eleccions presidencials austríaques (república parlamentària, el President de la República és un càrrec simbòlic, sense gaire poder), o a les eleccions regionals franceses (estat fortament centralista, on les regions tenen poc poder). Al Regne d'Espanya l'urna de fogueig (encertadament o no) és la de les eleccions al Parlament europeu.
— Cicles. Les eleccions municipals tenen lloc cada quatre anys, i no es poden convocar anticipadament per voluntat del consistori sortint. Les eleccions als parlaments autonòmics a les tretze comunitats autònomes de l'article 143 (les de via lenta) tenen lloc cada quatre anys, i les eleccions anticipades només poden donar lloc a una legislatura curta, fins que finalitzi el període de quatre anys (el que va passar a Astúries). Les eleccions al Parlament europeu tenen lloc cada cinc anys.
Aplicant una senzilla regla aritmètica veurem que cada vint anys coincideixen les eleccions municipals i europees, com ja va passar l'any 1999 i com passarà el proper 2019 (si Catalunya segueix formant part del Regne d'Espanya, i si el Regne d'Espanya segueix formant part de la Unió Europea). També coincidirà amb les eleccions als parlaments forals, als cabildos canaris i als consells insulars de les Illes Balears i Pitiüses.
— Grans coalicions i paracaigudistes. Des de gener del 2018 hi ha persones que reclamen una gran coalició independentista a les eleccions municipals de Barcelona. Bé, no seria ben bé una "gran" coalició, ja que exclou la CUP i organitzacions properes a la CUP. Des de març de 2018 comença a sonar el nom de Manuel Valls (antic alcalde d'Évry, i antic primer ministre de la República Francesa) com a candidat de Ciutadans (i qui sap si d'alguna gran coalició unionista) a les eleccions municipals de Barcelona. En el bàndol independentista qui pretén liderar la gran coalició és el novaiorquès Jordi Graupera.
La gent no és tonta, i la majoria ja saben què voten quan venen les eleccions municipals. I a les eleccions municipals, on es vota mobilitat, habitatge, medi ambient i ús de l'espai públic, l'eix esquerra-dreta és molt més important que l'eix Catalunya-Espanya.
— Mapes. És un greu error per a l'independentisme plantejar les eleccions municipals en clau estrictament sobiranista. Per començar, a Catalunya hi ha més municipis a part de Barcelona. I generalitzar aquestes coalicions seria encara pitjor: allà on perdés aquesta coalició guanyaria Tabàrnia. Però, paradoxalment, també seria un error per a l'unionisme, ja que molts unionistes moderats votaran els Comuns, però els alcaldes Comuns no volen (ni, probablement, voldran) ser comptats entre els unionistes. I rebutjaran qualsevol enteniment amb PP, Ciutadans, o el que quedi de la PxC. Els Comuns, per a desesperació del sector progre de Ciutadans, prefereixen pactar amb la CUP o amb ERC.
— Perfils politics. Perquè no es pot negar que el catalano-francès Manuel Valls té un perfil que dóna molt per al Parlament europeu, igual que el catalano-novaiorquès Jordi Graupera. Proposar-los per al fer d'alcaldes (o de caps de l'oposició municipal) és desaprofitar el talent polític d'aquests possibles candidats.
I ja posats, si hem de fer unes altres eleccions plebiscitàries, fem que ho siguin les europees.
— Banyes, jubilacions i retirades. Perquè les eleccions municipals venen marcades per algunes jubilacions, com la de Xavier Trias; alguna retirada parcial, com la de Carina Mejías; i per algun més que probable atac de banyes, com el de Jordi Cañas, candidat a les eleccions municipals del 2011 i que es va retirar temporalment de la política l'any 2014, quan fou imputat per un delicte de frau. Absolt a finals del 2017 té tot el dret del món a complir la paraula que va donar, tot emulant a McArthur: "Tornaré". I si els de Ciutadans són intel·ligents aprofitaran el talent de Jordi Cañas per a guanyar l'alcaldia de Barcelona... o per a fer ingovernable el consistori.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)