dilluns, 20 de juliol del 2015

Coalició CDC-ERC, arguments en contra


No fa ni una setmana que s'ha pactat la coalició electoral entre CDC, ERC i persones de la societat civil i els moviments sobiranistes.
Ací teniu alguns arguments per a rebutjar aquesta coalició:

Xantatge. Aquest acord no és fruit de la voluntat d'entesa entre les dues parts, ni tan sols de la necessitat d'entesa entre les dues parts, sinó que prové del xantatge d'una part (CDC) que ha fet ús de la potestat legal per a convocar les eleccions, i ha emprat els mitjans de comunicació (que sobreviuen gràcies a les ajudes públiques, que paguem entre tots) per a pressionar l'altra part (ERC).

Falsa unitat. Una coalició independentista per a unes eleccions plebiscitàries hauria d'incloure totes les formacions independentistes, però no és així. Exclou la CUP, Procés Constituent i SI, així com d'altres partits "històrics", com Estat Català, el PSAN o Alternativa Verda.

Sumes que resten. L'independentisme creix gràcies a la inviabilitat d'una Espanya federal. Aquest electorat, per la part de l'esquerra (centre-esquerra i extrema esquerra també) anava a votar el PSC i ICV-EUiA. Els ex-votants del PSC —i una bona part d'ICV— es poden sentir atrets per ERC, però serà molt difícil que votin una llista on hi és present l'Artur Mas i bona part de CiU (CDC i els sobiranistes que han deixat UDC).
La CUP pot atreure el perfil EUiA, i bona part d'ICV, però és difícil que la gent que tradicionalment ha votat el PSC se senti atreta per la CUP.

Corrupció. La immensa majoria de militants de CDC són persones honrades, però això no exclou que CDC (i també UDC) hagin protagonitzat nombrosos escàndols de corrupció. En una campanya electoral és lògic (i legítim) que s'esbombin els draps bruts dels rivals electorals. Algú dubta que el pobre (i honrat) Raül Romeva haurà de pagar els plats trencats per Pujol, Alavedra, Prenafeta i tutti quanti?

Cap de llista i presidenciable. En un sistema parlamentari, qualsevol diputat pot ser president, però en el nostre sistema tenim la següent regla no escrita: el cap de llista de la circumscripció electoral amb més diputats (actualment la província de Barcelona) és el candidat a President. Per això gironins com Quim Nadal o cambrilencs com Josep-Lluís Carod-Rovira encapçalaren en el seu moment les llistes per Barcelona.
És un frau que el cap de llista no sigui el candidat a president i que aquest paper l'assumeixi el número quatre de la llista.

Poca confiança. Si l'objectiu de la llista és treure majoria absoluta, i no importa l'ordre de llista que ocupi el candidat a President, aquest podria ser el número 44 de la província de Barcelona. Així demostraria confiança en la llista, i que no va per la poltrona, ja que només sortiria escollit diputat si la candidatura treu majoria absoluta. Recordem que per la província de Barcelona s'escullen 85 diputats.

Repartiment no proporcional. És just i proporcional un repartiment 60/40 de partits, més 8 independents a dalt de la llista? En el cas que aquesta candidatura obtingués 71 escons (l'actual suma ERC + CiU), el repartiment seria: 38 per a CDC, 25 per a ERC i 8 per a independents.

Gestió del fracàs. Si la llista unitària no aconsegueix treure majoria absoluta, què farà?


Enllaç complementari: Coalició CDC-ERC, arguments a favor.



Coalició CDC-ERC, arguments a favor


No fa ni una setmana que s'ha pactat la coalició electoral entre CDC, ERC i persones de la societat civil i els moviments sobiranistes.
Ací teniu alguns arguments per acceptar aquesta coalició:

Coalició possible. No vivim la casa dels nostres somnis, sinó la casa que ens podem permetre. Voler viure a una casa que no et pots permetre, per més ideal que aquesta sigui, només et portarà problemes. I al final, et desnonaran de la casa. Això val per la casa, pel cotxe, o per la coalició electoral.
Si hem d'esperar a tindre la candidatura perfecta, potser no la tindrem mai.
Hem d'aprofitar la feblesa de l'estat espanyol, i no sabem quant de temps més durarà aquesta feblesa. Cal fer-ho ara, encara que sigui amb una llista amb uns quants impresentables.

Projecte ampli. Un estat democràtic ha de ser vàlid per a gent de totes les sensibilitats polítiques, de dretes i d'esquerres, presidencialistes i parlamentaristes, europeistes i euro-escèptics, i una llista transversal hauria d'incloure persones i organitzacions de totes les sensibilitats.
Si aquestes eleccions han de ser plebiscitàries i constituents, ens cal que la constitució i les lleis bàsiques de la nova República siguin el més neutres possibles. I per això cal que al Parlament constituent tothom hi tingui veu i vot.

Vladimír Mečiar. Avui en dia Eslovàquia és un estat independent, democràtic, amb una economia pròspera (més pròspera que la del sud d'Europa) i amb poca corrupció (segons els índexs que es publiquen). Però veient el president Mečiar (brusc i racista), ningú ho hauria predit.
De vegades cal comptar amb els impresentables.

Persones independents. Si volem que a la llista hi hagi moltes persones independents, cal que aquesta llista sigui el més ampla i plural possible.

Enllaç complementari: Coalició CDC-ERC, arguments en contra.