1) Trampa teològica. Caure en el parany de debatre si és o no és una visió errònia i esbiaixada de l'islam, voler llegir i interpretar l'Alcorà. Un parlament no és una facultat de teologia, i un diputat no ha de fer d'ulema.
D'igual manera que no acceptem que parlaments veïns (com el d'Aragó) vulguin fer de facultat de filologia i inventar-se el LAPAO, tampoc nosaltres hem de dir quina és la interpretació correcta d'un determinat text sagrat.
2) Trampa etnogràfica. Caure en el parany de debatre si és o no és típic d'un lloc o d'un altre, si fa poc o molt que es fa servir, i qui ho ha posat de moda allà on no era típic. Tant li fa l'origen i evolució, l'important és que hi ha gent que el vol fer servir (i té dret a fer-ho) i que hi ha gent que el vol imposar (i no té dret a fer-ho).
3) Trampa migratòria. Caure en el parany de creure que totes les persones que venen de països de tradició islàmica són musulmans, i que a Catalunya no hi ha autòctons conversos a l'islam. I és un parany oblidar que hi ha agnòstics i ateus que venen dels països de tradició islàmica.
També és un parany creure que les associacions d'immigrants representen la totalitat del col·lectiu immigrant.
4) Trampa sanitària. Caure en el parany de voler protegir la salut de qui porta vels (èczemes a la pell, síntesi de la vitamina D...) mentre deixem que la gent fumi, begui o prengui el Sol les hores que li doni la gana.
És incoherent, i és tractar la gent com si fossin menors d'edat.
5) Trampa internacionalista. Caure en el parany de voler fer lleis a Catalunya per a resoldre crims i injustícies que es cometen en d'altres països.
6) Trampa simbòlica. Caure en el parany de voler atacar els símbols de l'opressió, en comptes d'atacar directament els opressors. Prohibir el símbol només aconseguirà generar-ne simpaties, i aconseguir que el botxí es pugui presentar com a víctima.
En resum: agredir o amenaçar una persona és un delicte, sigui amb la finalitat que sigui. Obligar una persona a vestir d'una determinada manera és inacceptable, i les autoritats han de castigar l'agressor i defensar la víctima. I l'agressor és una persona concreta, no una peça de roba. Prohibir la peça de roba ataca la Llibertat i la Dignitat de les persones que la volen portar lliurement, i no serveix per a protegir les persones que pateixen imposició.
Té sentit legislar sobre productes i objectes perillosos, com explosius i armes de foc, però una peça de roba no és perillosa en sí.
Els delictes els cometen les persones, no pas els objectes.
