Margaret Gardnier

Un cop més els espanyolistes ens recorden que les regles del joc democràtic són les que marca la Constitució espanyola, que no hi ha res fora d'aquesta constitució i que l'any 1978 els catalans van votar majoritàriament a favor de la Constitució espanyola.

Sobre aquest darrer punt m'agradaria aclarir que, efectivament, la gran majoria dels catalans del 1978 votaren a favor del text proposat, és cert, però també cal recordar que, dels catalans que hi ha avui en dia, la majoria o no havien nascut, o no tenien edat per a votar, o no vivien a Catalunya. I molts dels que votaren el 1978, o ja s'han mort, o han canviat d'opinió.

Per a que ho entengueu millor us adjunto una foto actual de Margaret Gardnier, Miss Univers 1978. No està malament per l'edat que té, però cap de nosaltres la proclamaria avui en dia com  la Dona Més Maca del Món.

Agafa els calers i fuig del tron

S'ha dit i escrit molt sobre l'afer del Rei a Botswana. Sobre aquest particular només diré dues coses:

1) El temps passa. Si això hagués passat el 1992, en plena febrada olímpica i espanyolista, quina hauria estat l'opinió majoritària? Probablement: Ole tus cojones.

2) Fer calaix i pensar en el néts. El Rei Joan Carles va néixer a l'exili, a Roma. I son pare, Joan de Borbó, als divuit anys ja es va haver d'exiliar. Un exili daurat, sense passar cap penúria, tot sigui dit. Però cal recordar que cap dels dos havia fet res de dolent per a ser expulsats del país, només ser fill i nét del rei Alfons XIII. Alfons XIII fou un rei desastrós i còmplice de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, recordem-ho, tot i que durant molts anys fou un rei molt popular (campechano i tot).
En tot cas la lliçó està clara: agafa els calers i estalvia, que mai saps quan hauràs de fugir corrent.

El que ha fet el Rei no és justificable, però tenint en compte els antecedents familiars, era previsible.

35, o 26

Segons estableix la Constitució espanyola, per a que la reforma que han pactat PSOE i PP s'hagi d'aprovar per referèndum, cal que així ho sol·liciti una desena part del Congrés (35 diputats) o una desena part del Senat (26 senadors).

Crec que ERC ha de fer tots els esforços possibles per aconseguir que es realitzi aquest referèndum. Ho hem de fer per dues raons:

1) Com a republicans, com a demòcrates convençuts que som, no podem acceptar que la "llei de lleis" es modifiqui al marge de la voluntat popular.

2) Com a independentistes que som, tenim una oportunitat d'or per a desmarcar-nos d'Espanya. Sabem que PSOE i PP aconseguiran que el SÍ a la reforma guanyi per majoria absoluta a les urnes del conjunt de l'estat, però podem aconseguir que al Principat guanyi el NO.

L'any 1978, amb els condicionants del moment, els catalans van donar un suport majoritari a la Constitució espanyola. Avui, trenta-tres anys més tard, podem corregir aquest error històric i diferenciar-nos dels Països Castellans.

La nit electoral mostrarà un mapa ben significatiu: 14 autonomies que siran que sí i tres (Navarra, País Basc i Principat de Catalunya) que diran que no.

Ara no és el moment de fer numerets a l'hemicicle, com ja ha fet Josep-Anton Duran i Lleida (un bon amic d'Espanya, recordem-ho). Ara és el moment de treballar dur i intentar convèncer els diputats i senadors d'altres partits (inclosos PSC, PSOE i fins i tot el PP) que ens cal el referèndum.

Joan Ridao és un bon orador i un jurista de reconegut prestigi. Ell pot acoseguir convèncer 35 diputats o 26 senadors. Anem per feina!