Zaragoza i Albiol

No cal estar empadronat en un municipi per a ser candidat a les eleccions d'aquest municipi. I si hom té més d'un habitatge, es pot empadronar en aquell que considera que és el principal, tot i que el principal no és sempre on hi passem més temps. 

Hi ha milers d'estudiants que viuen i estudien a Barcelona, però que segueixen empadronats a la casa dels seus pares. Hi ha milers d'interins que van cobrin places arreu del país, sobretot a l' Ensenyament, i no s'empadronen al pis on viuen cinc dies a la setmana, durant el temps que dura la baixa que cobreixen. 

Existeixen casos d'empadronaments fraudulents, bàsicament relacionats amb l'assignació de places escolars, però aquest no és el cas de Xavier Garcia-Albiol. L'Albiol té dret a seguir empadronat a Badalona, sense que això sigui cap delicte.

D'altra banda, el José Zaragoza del PSC va contractar legalment els serveis de Método 3 (empresa que també és legal) per a que fessin una investigació sobre on residia l'Albiol. Aquesta investigació es va fer sense saltar-se cap llei.

Així doncs, tenim que un dirigent polític ha de dimitir per haver contractat un servei legal que pretenia esbrinar si una persona havia fet una cosa que no era cap delicte. 

I per això dimiteixen, i per coses més greus no? Em sembla que ens hem de replantejar l'escala de valors polítics. 

Això o el José Zaragoza, que és molt intel·ligent, sap molt bé que ara és el millor moment per a deixar la primera línia política i quedar-se en guaret. Com ja ha fet la Carme Chacón, per exemple.