Apunts d'una assemblea

En menys de vint-i-quatre hores s'ha dit gairebé de tot sobre l'assemblea nacional extraordinària de la CUP. Només fer tres petits apunts:

1) Proporcionalitat. Fins ara només UDC, ERC i la CUP han pres decisions importants en votacions lliures i secretes per part de la militància. ICV, EUiA, PSC, CDC, Cs, UPyD i PP es limiten a seguir el vell model jeràrquic. 

A la consulta d'UDC hi van participar 2654 militants (64.8% del cens), cosa que  significa un participant per cada 39 vots que ha acabat obtenint el partit demòcrata-cristià el 27S (un cada 79 vots si comptem només els que donaren suport a l'opció guanyadora).

En el cas de la CUP cada vot a l'assemblea representava a 111 votants a les urnes.

2) Càlcul de probabilitats. Ha corregut molt per la xarxa un càlcul de probabilitats en el que s'afirmava que, de tan poc probable que era aquest resultat, només es podria concloure que la votació havia estat una tupinada. Qui ha fet aquest càlcul obvia un detall important: el vot no és un aleatori, ans al contrari, és un acte ben conscient. 
No crec que l'empat de l'ANE de la CUP hagi estat una tupinada. Els partidaris i els contraris eren a peu d'urna recomptant.

3) Vot per eliminatòries i vot per punts. El sistema de votació de la CUP tenia bones intencions, però un mal plantejament. Segons el seu sistema, si de les quatre opcions plantejades cap obtenia la majoria absoluta a la primera votació, es feia una segona votació d'on quedava eliminada l'opció menys votada a la primera votació. Si en aquesta segona votació, amb només tres opcions, cap obtenia majoria absoluta, es feia una tercera votació, amb només dues opcions (s'eliminava la menys votada a la segona votació).
Un sistema alternatiu de vot, que conserva el mateix esperit, és el vot per punts. Si hi ha quatre opcions, cada votant ha d'atorgar una puntuació (de 0 a 3, o d'1 a 4) a cada opció, segons el convenci més o menys. Així cada votant pot marcar les seves preferències. Per a entendre'ns: com es vota al Festival d'Eurovisió.
Quina diferència hi ha entre votació per rondes eliminatòries i votació per punts? Bàsicament dues: amb la votació per punts és més difícil empatar (però no pas impossible), i amb aquest sistema de votació és el votant el que marca les seves prioritats, i no pas com passa amb el sistema d'eliminacions, que el votant tria segons les prioritats dels altres.

Democràcia de base

Què tenen en comú la CUP, ERC i UDC? Doncs que en un moment donat les bases han votat directament i la direcció ha obeït, encara que aquesta en sortís clarament perjudicada.
 Les bases d'ERC van dir no a l'estatut retallat l'any 2006, i la direcció va acatar (tot i perdre les poltrones).
Les bases d'UDC van votar la consulta interna del 2015, la direcció va acatar i va trencar amb CDC (tot i perdre les poltrones i acabar extraparlamentaris).
No sé què votaran els de la CUP, però sí sé una cosa: serà allò que els cupaires vulguin. I mentrestant, a Espanya, les cúpules de PP, PSOE, Cs, PODEMOS i, fins i tot, IU, estan negociant. I les bases callaran i acataran. No sé vosaltres, però a mi em sembla més democràtic (i emocionant) el sistema català.

Erística, estadística i asimetria

Molta gent ha vist ja aquests vídeo d'El Gran Wyoming sobre la legislació actual contra la violència de gènere. Es justifica l'asimetria en la pena d'alguns delictes (amenaces, coaccions, lesions) perquè hi ha asimetria entre el gènere dels agressors i els agredits. Però és aquesta una bona raó per a justificar l'asimetria? Ho podem extrapolar a d'altres variables socials que intervenen en la delinqüència?

Hi ha molts més gitanos condemnats per furt i robatori contra paios, que no pas paios condemnats per furt i robatori contra gitanos. Estem disposats a reformar la llei i fer que al gitano li caigui més condemna que al paio, per haver comès un mateix delicte?

Hi ha moltes més persones sense la ESO (o el graduat escolar) condemnades per entrar a robar a cases de titulats universitaris, que no pas titulats universitaris condemnats per entrar a robar a cases de persones sense estudis. Estem disposats a reformar la llei i fer que al que no té estudis (i sovint ni ofici ni benefici, ni ingressos) li caigui més condemna que a un que té carrera universitària, per haver comès un mateix delicte?

Hi ha molts més toxicòmans condemnats per atracar a persones no toxicòmanes, que persones no toxicòmanes condemnades per atracar a toxicòmans. Estem disposats a reformar la llei i fer que als drogoaddictes els caigui més condemna que als que no ho són, per haver comès un mateix delicte?

L'erística és de l'època dels sofistes, fa uns vint-i-tants segles, i l'estadística matemàtica pren forma al segle XVIII. Les bones intencions, seguides de mals resultats, són eternes.

Egos i estratègies

Si l'Artur Mas fa un pas enrere i decideix no ser President per a que el procés avanci, serà vist com un patriota i un gran estadista, i quan es proclami la República Catalana serà investit cap del nou estat.

Si l'Artur Mas s'entesta en ser President (aut caesar aut nihil) i anem a eleccions anticipades, quedarà com un egòlatra, i CDC es fotrà una bona patacada. També se la fotrà la CUP. ERC serà la força més beneficiada.

Què li interessa més al Mas? Si és un egòlatra i és intel·ligent, farà un pas enrere.... per agafar embranzida i saltar més lluny.

Amb el Mas, no.

— És que jo no vull una Catalunya independent amb Mas de President.
— I amb un altre?
— Si no és de Convergència, sí.
— Romeva?
— Ui! Deixem el tema del Romeva que és més que delicat.

Fragment de l'entrevista a Laura Campos, d'ICV.

Entenc que Artur Mas genera rebuig — a mi mateix no m'agrada gens— i que molta gent no vulgui fer el mateix que fa ell. És per això que, després de consultar-ho amb experts, he el·laborat un petit llistat de coses que fa el Molt Honorable President (MHP) Mas i que, per pura coherència, els anti-massistes mai haurien de fer:

— Dutxa diària. Sembla ser que el MHP cada dia (normalment al matí) es fa una dutxeta. Alguns experts apunten que de tant en tant es fa un bany, però no han pogut calcular amb precisió la periodicitat. Tampoc sabem amb certesa quines marques de sabó i xampú fa servir.
Així doncs un bon anti-massista mai s'ha de dutxar. Neteja en sec i esperar a que vingui la pluja semblen les millors opcions.

— Raspallar-se les dents. Tal i com el seu somriure ens feia sospitar, el Mas blanqueja alguna cosa més que milions d'euros a Suïssa. Els experts no han pogut determinar quina marca de dentífric utilitza, ni si fa servir un raspall de dents manual o un d'elèctric. En qualsevol cas, la consigna és clara: no us raspalleu les dents, o fareu el mateix que fa ell.

— Vida familiar. Malgrat les múltiples obligacions que porta el seu càrrec (conxorxar-se amb poders ocults,  planificar conspiracions, obrir comptes a paradisos fiscals, privatitzar la roba interior de la Moreneta...), el MHP sempre procura trobar algun moment per sopar amb la seua dona i veure els seus fills.
Els experts consultats no han pogut determinar cada quan veu els seus fills, ni amb quina freqüència manté relacions sexuals amb la seua muller, però això no hauria de ser obstacle per a un bon anti-massista: deixeu de fer vida social i familiar: Mengeu sols! Dormiu sols! No folleu mai!

— Votar. Segons l'arxiu de la Junta Electoral, des de l'any 1977 el MHP no s'ha perdut cap elecció i ha votat sempre. Malauradament el vot és secret, així que no podem afirmar al 100% que sempre hagi votat CiU. De fet, al seu col·legi electoral des de fa trenta-vuit anys que hi apareixen vots de tota mena. No sabem si és ell qui va votar el PACMA el 2012, o el Partit Humanista el 2003. Al seu col·legi electoral (i mira que el paio viu a un barri pijo) fins i tot s'hi han recomptat paperetes d' ICV i PODEMOS.
No sabem a qui vota (maleït vot lliure i secret!), però sabem que vota. Així que el bon anti-massista ha de ser clar, coherent i contundent, i no ha d'anar a votar aquest 27S.

Salut i fins dilluns.

Coalició CDC-ERC, arguments en contra

No fa ni una setmana que s'ha pactat la coalició electoral entre CDC, ERC i persones de la societat civil i els moviments sobiranistes.
Ací teniu alguns arguments per a rebutjar aquesta coalició:

Xantatge. Aquest acord no és fruit de la voluntat d'entesa entre les dues parts, ni tan sols de la necessitat d'entesa entre les dues parts, sinó que prové del xantatge d'una part (CDC) que ha fet ús de la potestat legal per a convocar les eleccions, i ha emprat els mitjans de comunicació (que sobreviuen gràcies a les ajudes públiques, que paguem entre tots) per a pressionar l'altra part (ERC).

Falsa unitat. Una coalició independentista per a unes eleccions plebiscitàries hauria d'incloure totes les formacions independentistes, però no és així. Exclou la CUP, Procés Constituent i SI, així com d'altres partits "històrics", com Estat Català, el PSAN o Alternativa Verda.

Sumes que resten. L'independentisme creix gràcies a la inviabilitat d'una Espanya federal. Aquest electorat, per la part de l'esquerra (centre-esquerra i extrema esquerra també) anava a votar el PSC i ICV-EUiA. Els ex-votants del PSC —i una bona part d'ICV— es poden sentir atrets per ERC, però serà molt difícil que votin una llista on hi és present l'Artur Mas i bona part de CiU (CDC i els sobiranistes que han deixat UDC).
La CUP pot atreure el perfil EUiA, i bona part d'ICV, però és difícil que la gent que tradicionalment ha votat el PSC se senti atreta per la CUP.

Corrupció. La immensa majoria de militants de CDC són persones honrades, però això no exclou que CDC (i també UDC) hagin protagonitzat nombrosos escàndols de corrupció. En una campanya electoral és lògic (i legítim) que s'esbombin els draps bruts dels rivals electorals. Algú dubta que el pobre (i honrat) Raül Romeva haurà de pagar els plats trencats per Pujol, Alavedra, Prenafeta i tutti quanti?

Cap de llista i presidenciable. En un sistema parlamentari, qualsevol diputat pot ser president, però en el nostre sistema tenim la següent regla no escrita: el cap de llista de la circumscripció electoral amb més diputats (actualment la província de Barcelona) és el candidat a President. Per això gironins com Quim Nadal o cambrilencs com Josep-Lluís Carod-Rovira encapçalaren en el seu moment les llistes per Barcelona.
És un frau que el cap de llista no sigui el candidat a president i que aquest paper l'assumeixi el número quatre de la llista.

Poca confiança. Si l'objectiu de la llista és treure majoria absoluta, i no importa l'ordre de llista que ocupi el candidat a President, aquest podria ser el número 44 de la província de Barcelona. Així demostraria confiança en la llista, i que no va per la poltrona, ja que només sortiria escollit diputat si la candidatura treu majoria absoluta. Recordem que per la província de Barcelona s'escullen 85 diputats.

Repartiment no proporcional. És just i proporcional un repartiment 60/40 de partits, més 8 independents a dalt de la llista? En el cas que aquesta candidatura obtingués 71 escons (l'actual suma ERC + CiU), el repartiment seria: 38 per a CDC, 25 per a ERC i 8 per a independents.

Gestió del fracàs. Si la llista unitària no aconsegueix treure majoria absoluta, què farà?


Enllaç complementari: Coalició CDC-ERC, arguments a favor.

Coalició CDC-ERC, arguments a favor

No fa ni una setmana que s'ha pactat la coalició electoral entre CDC, ERC i persones de la societat civil i els moviments sobiranistes.
Ací teniu alguns arguments per acceptar aquesta coalició:

Coalició possible. No vivim la casa dels nostres somnis, sinó la casa que ens podem permetre. Voler viure a una casa que no et pots permetre, per més ideal que aquesta sigui, només et portarà problemes. I al final, et desnonaran de la casa. Això val per la casa, pel cotxe, o per la coalició electoral.
Si hem d'esperar a tindre la candidatura perfecta, potser no la tindrem mai.
Hem d'aprofitar la feblesa de l'estat espanyol, i no sabem quant de temps més durarà aquesta feblesa. Cal fer-ho ara, encara que sigui amb una llista amb uns quants impresentables.

Projecte ampli. Un estat democràtic ha de ser vàlid per a gent de totes les sensibilitats polítiques, de dretes i d'esquerres, presidencialistes i parlamentaristes, europeistes i euro-escèptics, i una llista transversal hauria d'incloure persones i organitzacions de totes les sensibilitats.
Si aquestes eleccions han de ser plebiscitàries i constituents, ens cal que la constitució i les lleis bàsiques de la nova República siguin el més neutres possibles. I per això cal que al Parlament constituent tothom hi tingui veu i vot.

Vladimír Mečiar. Avui en dia Eslovàquia és un estat independent, democràtic, amb una economia pròspera (més pròspera que la del sud d'Europa) i amb poca corrupció (segons els índexs que es publiquen). Però veient el president Mečiar (brusc i racista), ningú ho hauria predit.
De vegades cal comptar amb els impresentables.

Persones independents. Si volem que a la llista hi hagi moltes persones independents, cal que aquesta llista sigui el més ampla i plural possible.

Enllaç complementari: Coalició CDC-ERC, arguments en contra.