Chávez i Fraga

Avui hem vist el funeral d'Hugo Chávez. Fa poc més d'un any va morir Manuel Fraga. És interessant escoltar les crítiques a Chávez que fan els mitjans que fa un any elogiaven a Fraga. No m'agrada el costum periodístic d'elogiar els que acaben de morir, però tampoc l'ús (massa habitual) de dues vares de mesurar segons la simpatia que ens desperti cadascú.

Els que elogiaven Fraga critiquen Chávez perquè aquest va intentar un cop d'estat... com si el gallec no hagués estat ministre d'un dictador.
Els que elogiaven Fraga critiquen Chávez perquè aquest va guanyar les eleccions gràcies a la divisió de l'oposició... com si el gallec no hagués tret profit de la divisió de l'esquerra i el galleguisme.
Els que elogiaven Fraga critiquen Chávez perquè aquest ha pogut fer el que volia gràcies als diners del petroli... com si el gallec no hagués tirat dels fons de cohesió de la UE.
Els que elogiaven Fraga critiquen Chávez perquè aquest no va renovar la llicència a una canal de televisió contrari a la revolució... com si el PP no hagués perseguit Tv3 al País Valencià.

En breu els veneçolans aniran a les urnes per a triar el seu successor. Probablement guanyaran els bolivarians. Anàlogament, a Galícia segueix guanyant el PP.

14 13

Una setmana després de la històrica ruptura del PSC amb el PSOE, podem afirmar que això és bo pel procés sobiranista?
El PSC no va votar a favor de la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya, que és la que és important, ja que era la que votaven els representants del poble català i tenia majoria per a tirar endavant. El PSC, en canvi, sí que ha votat a favor d'una proposta de resolució al Congrés espanyol... un hemicicle on els votants catalans són minoria i on la proposta no tenia cap possibilitat de prosperar.

Caldrà estar a l'aguait, no sigui que els 14 diputats del PSC a Espanya siguin l'excusa per a que els 13 d'UDC trenquin la majoria independentista al Parlament de Catalunya.

Benvinguts al CLUP

La CUP ha confirmat que va contractar l'agència Método 3 per a investigar les propietats del pare del batlle de Valls, Albert Batet. El regidor de la CUP Gerard Nogués diu que "no es tracta d'espionatge" i que "la informació és recollida del Registre Mercantil".

Arribats aquest punt ens hem de preguntar algunes coses:

1) Quant va costar la investigació?
2) Si només es informació pública del Registre Mercantil, calia contractar una agència de detectius? No ho podien mirar ells solets? Qualsevol persona pot consultar la informació pública disponible al Registre Mercantil.
3) La decisió es va prendre en assemblea?

En tot cas podem dir que la CUP no ha trigat gens a perdre la virginitat, i que l'stablishment que tant critiquen ja els ha donat la benvinguda al club.

Més informació: 

▬ Vilaweb. 
▬ Nació Digital.
▬ E-Notícies.

Pere i el Rei

Fins i tot els republicans de pedra picada hem d'admetre que el diputat Pere Navarro, secretari general del PSC, té raó: als 75 anys el Rei ja té edat de jubilar-se, i als 45 anys d'edat, amb 45 anys d'entrenament constant per a ser rei, el Príncep Felip és la persona més indicada per a ocupar el seu lloc. Ho diu la Constitució (eixe text legal que només es reforma si ho demana frau Merkel) i ho aconsella el sentit comú.  I poques vegades coincideixen els dos elements.

Les reaccions del PSOE i el PP a la proposta de Pere Navarro són injustes, i no critiquen el què es diu —no diu res dolent, i exposa els seus arguments amb respecte— si no el qui ho diu: un català, un perifèric, un mindundi de províncies, un individu aliè a la Villa y Corte.

Així és l'Espanya Eterna de la que ens volem independitzar: arrogant i centralista. Que n'aprengui Pere Navarro, i que n'aprenguin els que encara creuen en l'Espanya Federal.

Incidents a Renteria

Entre 1964 i 1980 es va publicar a Barcelona el diari vespertí Tele/eXprés.  Volia ser un mitjà agossarat i, segons la llegenda, en certa ocasió publicaren la següent notícia: Ahir no hi va haver incidents a Renteria. Durant els anys de la transició, a la ciutat guipusciana eren habituals els aldarulls.

Qualsevol dia un diari electrònic —els diaris de paper estan massa agafats a la mamella pública— publicarà alguna cosa com Ahir no es va destapar cap escàndol de corrupció".

El camí d'Ítaka

Per anar a Ítaka el més barat és agafar el vol de Vueling que surt cada dimarts a les 12.10. Abans també hi havia també un vol que anava de Girona-Costa Brava a Salònica, però l'han tret.
Un cop a Atenes podem agafar l'autobus que va a Patra i, un cop a Patra anar en ferri fins l'illa o llogar una barca. Aquesta darrera opció és la més econòmica.

El cas Serigne

Demà divendres el senyor Serigne pujarà a un avió, rumb al Senegal, i és probable que mai més torni. Tot i que ell voldria quedar-se.

En Serigne és senegalés, té 35 anys, i és un exemple de superació personal. Va arribar en barca a les Illes Canàries, on el van recloure al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). El van ficar a un avió i el van deixar a Madrid sense res. Va anar a petar a Barcelona, on va aprendre català, es va treure el títol de Tècnic en Farmàcia i Parafarmàcia, el títol d’Educador Financer per a Famílies Immigrants (OIT), es va apropar a les associacions culturals i es va fer casteller.
Mai ha comès cap delicte, i s'ha format, però no ha trobat feina, no li han pogut donar per la seua condició d’indocumentat. En alguns casos  també el color de la pell li ha jugat en contra. Vist el panorama, el Serigne ha decidit retornar al seu país. Sol, sense les seves filles i sense feina. S’ha acollit al Pla de Retorn Voluntari.  Malgrat ser una persona honrada, treballadora, emprenedora, intel·ligent i integrada, haurà de fotre el camp. No em fa cap pena en Serigne, ell allà on vaja prosperarà, el que em fa pena és el meu país: estem expulsant el talent autòcton, estem rebutjant el talent immigrant i ens estem quedant tota la xusma, casolana i d'importació.

Ens hem gastat diners en formar-lo, diners en empresonar-lo al CIE (sense haver comès cap delicte) i diners en deportar-lo.