Abans que la xarxa es saturi d'anàlisis i lectures de tota mena sobre els resultats electorals del passat quatre de pradial (vint-i-quatre de maig), us deixo tres breus reflexions:
1) És el votant d'ERC exclusivament independentista?. Exceptuant Sant Jaume de Frontanyà (on només es presentaven el PP i ERC), a la resta de municipis del Principat, ERC competia amb d'altres formacions independentistes. Amb la CUP (i coalicions participades per la CUP), amb SI (i coalicions participades per SI), CiU (amb una CiU clarament independentista, no com la de Barcelona) i formacions locals independents independentistes. En alguns municipis totes les candidatures presentades eren independentistes i signaven el compromís de l'ANC.
Havent-hi oferta independentista de sobres, per què els votants han triat ERC i no una altra opció? Doncs pel que marca la diferència: esquerra, república i honradesa.
2) Càstigs. L'electorat ha castigat la indefinició (nacional) i la corrupció (política). Que s'ho facin mirar PSC, CiU, PP i, fins i tot, PxC. En què s'assemblen ERC, la CUP i C's? Doncs que nacionalment estan ben definits (a bandes oposades) i que no tenen casos de corrupció.
3) Clau local i clau nacional. Quants més habitants té un municipi, més pesa la política nacional sobre la local, però no per això a Barcelona les eleccions municipals no deixen de ser locals, i a Sant Jaume de Frontanyà no deixen de tindre una visió (també) nacional.
Després del Divuit de Brumari i el Quatre de Pradial, ens veiem a les urnes el Cinc de Vendemiari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada