El cas de Medinyà

El passat 22 de març els veïns del Moianès votaren, per ampla majoria a tots els municipis, constituir-se com a comarca.
El passat 24 de maig es feren les eleccions municipals.
El passat 4 de juny el Parlament de Catalunya aprovà la creació del municipi de Medinyà, com a desagregació del nucli de Medinyà del municipi de Sant Julià de Ramis.
El proper 26 de juliol els veïns del Lluçanès votaran democràticament si volen o no volen constituir-se en comarca.
El cas de Medinyà ens mostra dos defectes espanyols que encara arrossega la política catalana:

Manca de democràcia.
Estic segur que la gran majoria dels habitants de Medinyà volen ser un municipi independent, però és inadmissible que en un moment en el que el Dret a Decidir marca la política catalana, no s'hagin posat les urnes.
Si els veïns volen i poden (és a dir, generen prou recursos com per a pagar la institució), no hi ha d'haver cap problema en fer un nou municipi. Però el que és democràticament inadmissible és que això no es voti democràticament.

Gestió del temps.
Segons la legislació vigent, i els usos i costums adquirits, tots els municipis de l'estat espanyol s'han de votar el mateix dia i, si no cal resoldre impugnacions davant la JEC, s'han de constituir tots el mateix dia.
Com afecta això els veïns de Medinyà? Doncs que per només onze dies, s'han d'esperar quatre anys per a tindre el seu municipi democràticament escollit, i durant quatre anys hi haurà una gestora que no ha votat el poble.

És curiós perquè, si hi ha impugnacions que arriben a la JEC o el TC, la constitució dels nous consistoris es retarda fins el juliol (és el que li va passar a Barcelona l'any 2011). Fins i tot hi ha precedents, com Garinoain i Lukin (Navarra, any 2011) on es van votar els ajuntament al novembre, ja que a les eleccions de maig no s'hi havia presentat ningú.

Sóc el primer que defensa que cal optimitzar el calendari i fer com els nord-americans, que aprofiten les eleccions presidencials per a renovar el Congrés, un terç del Senat, i centenars de càrrecs i institucions de tota mena (governadors, parlaments dels estats, ajuntaments, xèrifs, fiscals, jutges...) i, de passada, fer alguns referèndums.  Però tan greu era deixar que els veïns de Medinyà votessin democràticament el seu ajuntament el 7 de juny? O el 14 de juny? Al 2019 ja votaran el mateix dia que la resta de catalans, però per una setmana i mitja, és impresentable que no puguin triar qui els ha de governar durant un any i mig.