ETA, Gamonal i Catalunya

La fi d'ETA, els aldarulls a Gamonal (Burgos) i el procés sobiranista català són tres qüestions distintes i distants, però tenen un comú denominador: la perillosa incoherència del PP, i de la casta política espanyola en general.

Durant anys, i en referència al conflicte basc, s'ha dit que sense violència es pot parlar de tot, i que per una via pacífica i democràtica es pot aconseguir tot. Això és el que s'ha dit a la gent propera a ETA.

Però vet ací que quan els catalans hem engegat un procés pacífic per exercir el nostre dret democràtic a decidir, la resposta del PP (i del PSOE) ha estat un no rotund, sense matisos i sense marge pel diàleg.

I avui ens trobem com Gamonal ha esdevingut el tercer vèrtex del triangle: després de jornades de violència al carrer, amb ferits i detinguts, l'alcalde del PP ha decidit cedir a les exigències dels manifestants. Si el que reclamen els veïns indignats de Gamonal és legítim o il·legítim no és important per a nosaltres —les qüestions urbanístiques de Castella les han de parlar i resoldre les persones de Castella—, el que sí que és important és que han aconseguit els seus objectius mitjançant l'ús de la força.

I aquesta és la perillosa mentida del PP: anys i anys dient-nos que per les bones es pot parlar de tot i es pot aconseguir tot, i resulta que no és cert. No només no és cert, si no que cal fer tot el contrari

Incoherent i perillosa decisió.