Enyorareu l'Anglada

Aquest dies és notícia la forta crisi que viu la Plataforma per Catalunya: El consell executiu del partit identitari ha cessat Josep Anglada, argumentant "deficiències en la gestió". Molts antifeixistes i antiracistes ho estan celebrant, però jo no comparteixo la seua alegria. Crec que és una gran pèrdua, i que el trobarem a faltar.

Al nostre país hi ha més xenofòbia de la que molts es pensen. Al nostre país hi ha més frustració, ressentiment i desconfiança de la que es pot gestionar. Un percentatge important de la població combrega amb la ma dura, i sap molt bé quin és el culpable ideal.

Si hi ha tant d'electorat potencial per aquesta opció política, com és que mai han superat el 2% dels vots? Bé, bàsicament hi ha tres motius:

1) El lideratge de Josep Anglada: té un passat franquista que pesa, i molt. Té un nivell cultural molt baix i no sap debatre. I comença a acumular causes judicials.
2) la mala organització del partit: el procés de selecció dels candidats és precari i ha deixat perles com aquesta, tampoc no tenen un programa comú clar i coherent. I tampoc saben aprofitar el potencial de la seua gent (no tots són garrulets).
3) La descol·locació de la PxC en el procés sobiranista: no es pot anar a l'homenatge a Heribert Barrera i després a la concentració espanyolista del 12 d'octubre. O pesques entre els decebuts del PP (com farà VOX), o intentes ser la dreta independentista, o intentes defensar la tercera via (una mena d'UDC sense CDC), però les tres coses a la vegada no pot ser.

Què passarà si la PxC tria un nou dirigent, sense passat feixista (o fins i tot amb passat esquerranós, com en Pim Fortuyn), amb una mica de cultura i unes mínimes capacitats dialèctiques? A la que unes sigles una mica més civilitzades (com les del PP)  han posat un candidat més digerible fent les propostes de la PxC (com és el cas d'Albiol a Badalona, o Reyes a Castelldefels), han triomfat. Us imagineu una Marine Le Pen catalana?
Què passarà si els la dreta indentitària millora la seua organització interna? Què passarà si són capaços de trobar el seu nínxol electoral en el procés sobiranista?

El target electoral ja el tenen, ara només els cal oferir un bon producte.

Fins ara en Josep Anglada ha estat el millor aliat que els antifeixistes han tingut a Catalunya. El trobarem a faltar.