Tres de gener: quatre possibilitats

Després de la decisió de la CUP, només veig quatre possibilitats:

1) Que es trenqui la CUP, encara que només sigui una mica. Només que dos diputats independents de la llista de la CUP votin la investidura del Mas, aquest surt escollit.

 2) Que Artur Mas obtingui el suport d'un altre grup parlamentari. Molt difícil, certament, però no impossible.

 3) Que es facin eleccions al març. Mas quedarà com el màrtir i els de la CUP com els sectaris intransigents. Tenint en compte que les enquestes li donaven a CDC (o DiL) un resultat molt baix, tot això que guanyaran.

 4) Que Junts pel Sí presenti un candidat alternatiu. Qualsevol que presentin, encara que sigui un convergent que ha format part del Govern de Mas (com la Neus Munté), serà acceptat i escollit President.

 Si algú coneix una cinquena possibilitat, que ho digui.

De moment, veient les quatre possibilitats, el que queda clar és que el Mas guanya. Potser no guanyi Catalunya, però el Mas sí.

Ni Mas ni març

"Un polític esdevé un estadista quan comença a pensar en les properes generacions i no pas en les properes eleccions". Winston Churchill

Tots som necessaris, però ningú és imprescindible. La República Catalana que volem construir —que, de fet, ja estem construint— la farem entre tots i totes, o no la farem. I això vol dir que hem de fer-la també amb la gent de dreta i centre-dreta. No podem excloure d'aquest procés el sector socio-polític representat per Convergència Democràtica de Catalunya i Demòcrates de Catalunya.

Però per incloure aquest important sector de la societat no hem de forçar un lideratge que exclogui el sector socio-polític que representa la CUP (i una part d'ECP que pot unir-se al nostre projecte). A dia d'avui, la presidència d'Artur Mas no eixampla la base social independentista. A dia d'avui, la presidència d'Artur Mas impedeix que tiri endavant una majoria parlamentària i un Govern que són imprescindibles per a que el procés català culmini amb èxit.

Junts pel Sí va guanyar les eleccions, i té el dret i el deure de presidir la Generalitat de Catalunya (si tot va bé, la darrera presidència autonòmica), però això no passa inevitablement per la figura d'Artur Mas. El compromís de Junts pel Sí és amb la independència, no pas amb la presidència d'Artur Mas. A Junts pel Sí hi ha moltes persones que poden generar el consens necessari per a sumar la majoria parlamentària i desbloquejar la situació. Hi ha alternatives: Raül Romeva, Muriel Casals, Oriol Junqueras, Neus Munté, Lluís Llach.... Tot és qüestió de bona voluntat.

Artur Mas té l'ocasió perfecta per a demostrar que és un patriota i un estadista. A Artur Mas li ha arribat el moment de fer una passa endarrere per a que el país i el procés facin un salt endavant. Un gest que tothom reconeixerà i agrairà.  En aquest procés tots hem de fer sacrificis, també Artur Mas.

Siguem generosos i anem per feina, que se'ns acaba el temps.

Apunts d'una assemblea

En menys de vint-i-quatre hores s'ha dit gairebé de tot sobre l'assemblea nacional extraordinària de la CUP. Només fer tres petits apunts:

1) Proporcionalitat. Fins ara només UDC, ERC i la CUP han pres decisions importants en votacions lliures i secretes per part de la militància. ICV, EUiA, PSC, CDC, Cs, UPyD i PP es limiten a seguir el vell model jeràrquic. 

A la consulta d'UDC hi van participar 2654 militants (64.8% del cens), cosa que  significa un participant per cada 39 vots que ha acabat obtenint el partit demòcrata-cristià el 27S (un cada 79 vots si comptem només els que donaren suport a l'opció guanyadora).

En el cas de la CUP cada vot a l'assemblea representava a 111 votants a les urnes.

2) Càlcul de probabilitats. Ha corregut molt per la xarxa un càlcul de probabilitats en el que s'afirmava que, de tan poc probable que era aquest resultat, només es podria concloure que la votació havia estat una tupinada. Qui ha fet aquest càlcul obvia un detall important: el vot no és un aleatori, ans al contrari, és un acte ben conscient. 
No crec que l'empat de l'ANE de la CUP hagi estat una tupinada. Els partidaris i els contraris eren a peu d'urna recomptant.

3) Vot per eliminatòries i vot per punts. El sistema de votació de la CUP tenia bones intencions, però un mal plantejament. Segons el seu sistema, si de les quatre opcions plantejades cap obtenia la majoria absoluta a la primera votació, es feia una segona votació d'on quedava eliminada l'opció menys votada a la primera votació. Si en aquesta segona votació, amb només tres opcions, cap obtenia majoria absoluta, es feia una tercera votació, amb només dues opcions (s'eliminava la menys votada a la segona votació).
Un sistema alternatiu de vot, que conserva el mateix esperit, és el vot per punts. Si hi ha quatre opcions, cada votant ha d'atorgar una puntuació (de 0 a 3, o d'1 a 4) a cada opció, segons el convenci més o menys. Així cada votant pot marcar les seves preferències. Per a entendre'ns: com es vota al Festival d'Eurovisió.
Quina diferència hi ha entre votació per rondes eliminatòries i votació per punts? Bàsicament dues: amb la votació per punts és més difícil empatar (però no pas impossible), i amb aquest sistema de votació és el votant el que marca les seves prioritats, i no pas com passa amb el sistema d'eliminacions, que el votant tria segons les prioritats dels altres.

Democràcia de base

Què tenen en comú la CUP, ERC i UDC? Doncs que en un moment donat les bases han votat directament i la direcció ha obeït, encara que aquesta en sortís clarament perjudicada.
 Les bases d'ERC van dir no a l'estatut retallat l'any 2006, i la direcció va acatar (tot i perdre les poltrones).
Les bases d'UDC van votar la consulta interna del 2015, la direcció va acatar i va trencar amb CDC (tot i perdre les poltrones i acabar extraparlamentaris).
No sé què votaran els de la CUP, però sí sé una cosa: serà allò que els cupaires vulguin. I mentrestant, a Espanya, les cúpules de PP, PSOE, Cs, PODEMOS i, fins i tot, IU, estan negociant. I les bases callaran i acataran. No sé vosaltres, però a mi em sembla més democràtic (i emocionant) el sistema català.

Erística, estadística i asimetria

Molta gent ha vist ja aquests vídeo d'El Gran Wyoming sobre la legislació actual contra la violència de gènere. Es justifica l'asimetria en la pena d'alguns delictes (amenaces, coaccions, lesions) perquè hi ha asimetria entre el gènere dels agressors i els agredits. Però és aquesta una bona raó per a justificar l'asimetria? Ho podem extrapolar a d'altres variables socials que intervenen en la delinqüència?

Hi ha molts més gitanos condemnats per furt i robatori contra paios, que no pas paios condemnats per furt i robatori contra gitanos. Estem disposats a reformar la llei i fer que al gitano li caigui més condemna que al paio, per haver comès un mateix delicte?

Hi ha moltes més persones sense la ESO (o el graduat escolar) condemnades per entrar a robar a cases de titulats universitaris, que no pas titulats universitaris condemnats per entrar a robar a cases de persones sense estudis. Estem disposats a reformar la llei i fer que al que no té estudis (i sovint ni ofici ni benefici, ni ingressos) li caigui més condemna que a un que té carrera universitària, per haver comès un mateix delicte?

Hi ha molts més toxicòmans condemnats per atracar a persones no toxicòmanes, que persones no toxicòmanes condemnades per atracar a toxicòmans. Estem disposats a reformar la llei i fer que als drogoaddictes els caigui més condemna que als que no ho són, per haver comès un mateix delicte?

L'erística és de l'època dels sofistes, fa uns vint-i-tants segles, i l'estadística matemàtica pren forma al segle XVIII. Les bones intencions, seguides de mals resultats, són eternes.

Egos i estratègies

Si l'Artur Mas fa un pas enrere i decideix no ser President per a que el procés avanci, serà vist com un patriota i un gran estadista, i quan es proclami la República Catalana serà investit cap del nou estat.

Si l'Artur Mas s'entesta en ser President (aut caesar aut nihil) i anem a eleccions anticipades, quedarà com un egòlatra, i CDC es fotrà una bona patacada. També se la fotrà la CUP. ERC serà la força més beneficiada.

Què li interessa més al Mas? Si és un egòlatra i és intel·ligent, farà un pas enrere.... per agafar embranzida i saltar més lluny.

Amb el Mas, no.

— És que jo no vull una Catalunya independent amb Mas de President.
— I amb un altre?
— Si no és de Convergència, sí.
— Romeva?
— Ui! Deixem el tema del Romeva que és més que delicat.

Fragment de l'entrevista a Laura Campos, d'ICV.

Entenc que Artur Mas genera rebuig — a mi mateix no m'agrada gens— i que molta gent no vulgui fer el mateix que fa ell. És per això que, després de consultar-ho amb experts, he el·laborat un petit llistat de coses que fa el Molt Honorable President (MHP) Mas i que, per pura coherència, els anti-massistes mai haurien de fer:

— Dutxa diària. Sembla ser que el MHP cada dia (normalment al matí) es fa una dutxeta. Alguns experts apunten que de tant en tant es fa un bany, però no han pogut calcular amb precisió la periodicitat. Tampoc sabem amb certesa quines marques de sabó i xampú fa servir.
Així doncs un bon anti-massista mai s'ha de dutxar. Neteja en sec i esperar a que vingui la pluja semblen les millors opcions.

— Raspallar-se les dents. Tal i com el seu somriure ens feia sospitar, el Mas blanqueja alguna cosa més que milions d'euros a Suïssa. Els experts no han pogut determinar quina marca de dentífric utilitza, ni si fa servir un raspall de dents manual o un d'elèctric. En qualsevol cas, la consigna és clara: no us raspalleu les dents, o fareu el mateix que fa ell.

— Vida familiar. Malgrat les múltiples obligacions que porta el seu càrrec (conxorxar-se amb poders ocults,  planificar conspiracions, obrir comptes a paradisos fiscals, privatitzar la roba interior de la Moreneta...), el MHP sempre procura trobar algun moment per sopar amb la seua dona i veure els seus fills.
Els experts consultats no han pogut determinar cada quan veu els seus fills, ni amb quina freqüència manté relacions sexuals amb la seua muller, però això no hauria de ser obstacle per a un bon anti-massista: deixeu de fer vida social i familiar: Mengeu sols! Dormiu sols! No folleu mai!

— Votar. Segons l'arxiu de la Junta Electoral, des de l'any 1977 el MHP no s'ha perdut cap elecció i ha votat sempre. Malauradament el vot és secret, així que no podem afirmar al 100% que sempre hagi votat CiU. De fet, al seu col·legi electoral des de fa trenta-vuit anys que hi apareixen vots de tota mena. No sabem si és ell qui va votar el PACMA el 2012, o el Partit Humanista el 2003. Al seu col·legi electoral (i mira que el paio viu a un barri pijo) fins i tot s'hi han recomptat paperetes d' ICV i PODEMOS.
No sabem a qui vota (maleït vot lliure i secret!), però sabem que vota. Així que el bon anti-massista ha de ser clar, coherent i contundent, i no ha d'anar a votar aquest 27S.

Salut i fins dilluns.