dilluns, 15 d’agost del 2011

Galgos o podencos?


Una de les raons per les quals milito a ERC, a banda l’ideari compartit, és la llibertat per desenvolupar el pensament crític, per poder pensar i exposar públicament les meves opinions  sens pors a censures i/o  represàlies.
És aquesta una herencia del primer republicanisme català, lliurepensador , agnòstic, tolerant...Part important de la seva riquesa,  responsable tant del seu creixement  fins esdevenir clau de volta del país, com motiu del seu fracàs, per raons internes i externes.
Les externes van ser limitar a l’espai de la raó intel·lectiva  l’explicació dels moviments socials i polítics, oblidant, i ben car es va pagar, la importància de la irracionalitat, de l’atavisme, de les emocions intuitives.
Les raons internes, que duren fins el dia d’avui  han estat sempre la confusió del moment dels debats. Aquella famosa  faula dels “galgos o podencos” o els misteris  de la naturalesa de Déu mentre els turcs  eren a les portes de Bizanci.
Actualment, en diferents  fors de debat ens dediquem al  debat “ineludible i  fructífer” entre Boschs i Ridaos. Tot ben amanit amb proclames públiques de no estar tractant temes de personalismes, sinó  qüestions de gran calat. Au ves! Fem una mica de memòria.
No fa encara un mes es va decidir per part de la miltància republicana,  per acció o omissió, que l’única persona que podia aspirar a la presidència d’ERC era  Junqueras. En fer aquesta tria,  es deixava en mans d’aquest líder  la confecció d’un equip humà que portés a la pràctica el programa, gràcies al qual,  se li havia donat l’aval o se li havia negat a d’altres postulants al càrrec. Per tant, és  una broma poc assenyada que  triïs avui un president i demà l’imposis un equip. Això no és pensament crític, és incoherència i tenir ganes de tocar el voraviu.
Per altra banda, l’1 d’octubre tenim Congrés, on entre d’altres qüestions s’ha de plantejar la reforma dels Estatuts, una nova o la mateixa línia estratègica etc. Seria el moment de posar negre sobre blanc les circumstàncies  en les quals la militància  ha ser cridada a consultes, veure com  es dota de contingut el consell assessor promès,  si la figura del defensor del militant ha de ser  membre del partit o no...
Però arribarà el moment del debat, i haurem exhaurit el pensament crític en  la disputa entre “galgos i podencos”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada