Una de les raons per les quals milito a ERC, a banda l’ideari compartit, és la llibertat per desenvolupar el pensament crític, per poder pensar i exposar públicament les meves opinions sens pors a censures i/o represàlies.
És aquesta una herencia del primer republicanisme català, lliurepensador , agnòstic, tolerant...Part important de la seva riquesa, responsable tant del seu creixement fins esdevenir clau de volta del país, com motiu del seu fracàs, per raons internes i externes.
Les externes van ser limitar a l’espai de la raó intel·lectiva l’explicació dels moviments socials i polítics, oblidant, i ben car es va pagar, la importància de la irracionalitat, de l’atavisme, de les emocions intuitives.
Les raons internes, que duren fins el dia d’avui han estat sempre la confusió del moment dels debats. Aquella famosa faula dels “galgos o podencos” o els misteris de la naturalesa de Déu mentre els turcs eren a les portes de Bizanci.
Actualment, en diferents fors de debat ens dediquem al debat “ineludible i fructífer” entre Boschs i Ridaos. Tot ben amanit amb proclames públiques de no estar tractant temes de personalismes, sinó qüestions de gran calat. Au ves! Fem una mica de memòria.
No fa encara un mes es va decidir per part de la miltància republicana, per acció o omissió, que l’única persona que podia aspirar a la presidència d’ERC era Junqueras. En fer aquesta tria, es deixava en mans d’aquest líder la confecció d’un equip humà que portés a la pràctica el programa, gràcies al qual, se li havia donat l’aval o se li havia negat a d’altres postulants al càrrec. Per tant, és una broma poc assenyada que triïs avui un president i demà l’imposis un equip. Això no és pensament crític, és incoherència i tenir ganes de tocar el voraviu.
Per altra banda, l’1 d’octubre tenim Congrés, on entre d’altres qüestions s’ha de plantejar la reforma dels Estatuts, una nova o la mateixa línia estratègica etc. Seria el moment de posar negre sobre blanc les circumstàncies en les quals la militància ha ser cridada a consultes, veure com es dota de contingut el consell assessor promès, si la figura del defensor del militant ha de ser membre del partit o no...
Però arribarà el moment del debat, i haurem exhaurit el pensament crític en la disputa entre “galgos i podencos”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada