El descrèdit de la política 1

Sabeu que tenen en comú ERC, el PSC, C's i l'MDT? Doncs que, a dia d'avui, totes quatre organitzacions polítiques tenen més ex-militants que no pas militants.

No són només els tòpics falsos i injustos, no són només els casos de corrupció, no són només els casos de malbaratament i nepotisme... també hi ha l'experiència personal de milers de persones que amb les millors intencions i plens d'il·lusions es van afiliar a un partit polític, i en van fugir dient pestes.

La militància en tres eixos

Tot grup humà és un element complex, per això no hi ha cap model d'organització perfecte. I els grups humans són canviants, per això cap model organitzatiu pot ser etern. L'actual model d'organització del nostre partit és millorable.
La militància d'ERC hauria d'organitzar-se en tres eixos:

1) L'eix territorial. El lloc on el militant pot aportar temps, treball i idees al partit. Pot ser el lloc on viu, o allà on estudia, o allà on treballa. Cadascú es coneix la seva agenda i s'hi adapta com pot. L'organització territorial del partit hauria de ser el més semblant possible al model d'organització territorial que volem pel nostre país.

2) L'eix sectorial. Allò que hom coneix bé perquè s'hi dedica professionalment o bé perquè té una relació directa amb la seva formació. Fóra bo que les sectorials, sempre que fos possible, emulessin l'estructura del Govern. Com fan en molts països anglosaxons: ministeris a l'oposició, que són equips de militants que segueixen i critiquen el que fa el Govern a cada àmbit i proposen alternatives. També són els que fan les aportacions sectorials a la redacció del programa electoral.

3) L'eix transversal. Grups de militants que tenen en comú una característica socialment rellevant. Poden ser grups ja existents, com Dones i Joves, i d'altres que és Jubilats (el 16.45% de la població), Gai-Lèsbic (GLBT) i Nous catalans (siguin o no siguin ciutadans espanyols o de la Unió Europea).

Exemple 1: no hauria d'haver una sectorial de polítiques per a gais i lesbianes, sinó un grup transversal de gais i lesbianes (i bisexuals i transsexuals). Al cap i a la fi al govern no hi ha cap Departament de Gais i Lesbianes, i el que afecta a gais i lesbianes va del Ministeri de Justícia (fer que l'homofòbia i la transfòbia siguin recollides com agravants al Codi Penal) fins el Departament d'Ensenyament (que a les escoles i instituts es tracti l'homosexualitat amb tota normalitat). I un gai pot ser membre d'una sectorial que s'ajusti al seu perfil professional i on pugui fer aportacions, al marge de la seva opció sexual.

Exemple 2: durant set anys ERC ha dirigit el Departament de Governació. En aquests set anys hem definit un nou model d'organització territorial, descentralitzant el país en municipis i regions (també anomenades vegueries),  fent de la comarca un ens auxiliar dels municipis i reconstruïnt l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Doncs bé, si aprovem un nou model d'organització territorial el mínim que hem de fer és creure'ns-ho i aplicar-lo. Així doncs, els districtes del municipi de Barcelona poden ser seccions locals, però no comarcals. No podem pretendre que Gràcia o Nou Barris es situïn al mateix nivell que el Bages o Osona.
O si Badalona, Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat formen part de la comarca del Barcelonès, haurien de formar part de la mateixa federació regional, no pas de tres federacions diferents. En tot cas caldria concretar si han de formar part d'una regional pròpia de l'Àrea Metropolitana o la mateixa regional de la vegueria de Barcelona.

Un país, un partit, quatre estratègies

Tots i totes tenim ben clar que la nostra nació és la catalana, coneguda també com a Països Catalans.
Tots i totes sabem que no tenim estat propi, ans al contrari: tenim dos estats en contra. I això ens ha imposat una realitat administrativa i social que ens obliga a fer adoptar quatre estratègies diferents: País Valencià, Principat, Catalunya del Nord i Illes Balears i Pitiüses.

Hem de ser realistes i acceptar que els pactes i coalicions que serien inadmissibles al Principat poden ser necessàries al País Valencià.
Hem de ser generosos i pragmàtics, i deixar que els recursos econòmics flueixin d'allà on més en tenim (el Principat) cap a on menys en disposem (la resta dels Països Catalans). Cal trobar la manera d'organitzar millor el partit d'acord amb aquesta realitat.