Eurovegas (strike 2)

La construcció d'EuroVegas a l'estat espanyol s'ha convertit en un dels culebrots d'aquesta primavera. Adelson ha demostrat ser un hàbil negociador, fent-se de pregar per totes les parts implicades. Els catalans en canvi hem demostrat que som radicals: o estem totalment a favor i farem el que calgui (discurs de CiU), o hi estem totalment en contra i bramem "EuroVegas ni ací ni enlloc" (discurs d'ICV i els nimbies).
Un servidor, en canvi, és de l'opinió minoritària: "EuroVegas? Doncs segons on i segons com". 

Mentre l'equip d'Adelson acaba de fer miques la margarida dels dubtes, jo us deixaré sis reflexions:

1) No cal que Adelson reclami rebaixar els drets socials dels treballadors: ja ho fan la CEOE i la majoria absoluta del PP. La inoperància dels dos sindicats majoritaris, vells i encarcats, també ajuda.
2) No cal tocar la Llei Antitabac: en una ciutat de clima mediterrani hi ha opcions arquitectòniques que permeten habilitar espais oberts (on es pot fumar) sense que la gent passi fred, ni es mulli els quatre dies que plou.
3) Casinos, hotels i centres de convencions no són fàbriques de satèl·lits artificials, centrals nuclears o sincrotrons d'acceleradors de partícules: no és tecnologia punta, no cal que vingui ningú de fora a ensenyar-nos com es fa, ens ho podem fer nosaltres solets.
4) No cal tocar els espais verds de la Regió Metropolitana: entre les fàbriques abandonades (en alguns casos, polígons industrials fantasmes) i les urbanitzacions fracassades (milers d'hectàres empantanegades) tenim espai de sobres.
5) La Regió Metropolitana té molts llocs dignes de ser visitats i coneguts. A part de l'aeroport d'El Prat, Sitges, i la Barcelona turística, els forasters poden visitar més coses. Casinos i centres de convencions poden ser un bon atractiu per a conèixer d'altres llocs.
6) L'accent local. Un casino a casa nostra, a part de tindre ruleta, poker i d'altres jocs internacionals, també pot oferir un bon grapat de jocs del nostre país: la botifarra, el truc, el bac-rebac i Sant Vicent, el copo, el sarangollo, el guinyot...  Recordeu: per a ser universal no cal deixar de ser local. Més aviat el contrari.

No tinc ni idea d'on s'ubicarà EuroVegas, ni si prosperaran les propostes alternatives, en tot cas no oblidem que ens vam quedar sense EuroDisney, i que això ens va permetre tirar endavant una cosa que ha anat millor, Port Aventura, i una altra que, si no fos per la mala gestió, també podria haver donat la campanada: Terra Mítica.


Marina d'Or:

 

Eurovegas (strike 1)

El projecte d'Eurovegas ens ha mostrat, un cop més, les dues grans tendències en la política catalana:
1) Els que esperen un messies foraster. Són els acríticament partidaris d'Eurovegas.
2) Els nimbies que s'oposen a tot. Són els acríticament contraris a Eurovegas.

Als de la categoria 1, majoritàriament votants de CiU, els podem veure reflectits en aquesta cançó:

Als de la categoria 2, majoritàriament votants d'ICV i la PxC, després de llegir el que publiquen a les xarxes socials, els podem resumir en quatre punts:

— No volen que els pagesos del Baix Llobregat es facin rics venent els seus terrenys. Pel que sembla, fer-se ric sense esforços i sense delinquir, només ho poden fer els burgesos.
— No volen que Catalunya esdevingui un lloc on es blanquegin diners. Per això ja està Suïssa, Liechtenstein i les Illes Caiman.
— No volen que un jueu inverteixi a Catalunya. Cinc segles després de la seua expulsió, la judeofòbia segueix present a la nostra societat.
— No volen que a Catalunya s'hi instal·lin mafiosos jubilats. Tot i que no hi ha cap animal que cagui allà on menja, afirmen que això és perillós.

Sincerament, crec que totes dues tendències estan equivocades.