Fiscal és social

El diputat Joan Josep Nuet i Pujals ha estat escollit nou Coordinador General d' Esquerra Unida i Alternativa, en substitució de Jordi Miralles i Conte. En el seu discurs de presa de possessió el diputat Nuet va avisar CiU, i a la resta de formacions polítiques catalanes, que no donaran suport a un Pacte Fiscal si no va lligat a un Pacte Social.
Fa uns quants anys que molts polítics i intel·lectuals d'esquerres consideren que allò que és econòmic és contrari a allò que és social. Com si l'economia  no fos un reflex de la societat, com si l'estudi de l'economia no fos una manera d'estudiar i entendre un grup humà. No es pot entendre la Física sense saber Matemàtiques, ni es pot aprendre Biologia sense una bona base de Química, i no es pot entendre una societat sense conèixer bé la seva economia.
Hi ha el Fòrum Econòmic a Davos (pro-capitalista) i el seu contrari és Fòrum Social a Porto Alegre (d'esquerres), com si la paraula "econòmic" no fos d'esquerres, com si no hi hagués un model econòmic d'esquerres.
I sí, hi ha un model econòmic d'esquerres, hi ha un model fiscal d'esquerres. La fiscalitat també és d'esquerres. És més: sense fiscalitat, sense impostos, no es poden recaptar els diners que ens calen per a tirar endavant això que anomenem Estat del Benestar.

Això que anomenàvem Concert Econòmic i que ara s'està quedant en Pacte Fiscal no és cap objectiu, és només un mitjà. És un mitjà per a recaptar els impostos que nosaltres vulguem, quan, com i a qui nosaltres vulguem. 
Amb el Concert Econòmic un govern d'esquerres podrà dur a terme polítiques d'esquerres, i un govern de dretes podrà dur a terme polítiques de dretes.
Oi que no acceptarien que CiU donés suport al Concert Econòmic només si es fa per aplicar polítiques de dretes? Doncs el mateix li podem dir a  EUiA.
I fer polítiques d'esquerres amb el Concert Econòmic és molt fàcil: n'hi ha prou amb guanyar les eleccions i formar govern. Els catalans ja hem donat majories d'esquerres que han format governs d'esquerres, el 2003 i el 2006.  Els catalans també hem donat majories d'esquerres que no  han estat capaces de formar govern, el 1980. I també hem votat majories d'esquerres que no han pogut formar govern perquè, a causa de la seva divisió, no s'han traduït en majories parlamentàries d'esquerres, com ja ens va passar el 1999.