La llengua de la República, 1

Ahir l'Oriol Junqueras va publicar un article on esmentava la possible oficialitat del castellà a la futura República Catalana. Alguns s'han mostrat a favor i d'altres en contra. Jo em limitaré a fer dues observacions molt òbvies, i a posar dos exemples:

1) És més fàcil aprendre una llengua propera que una llengua llunyana. El català és una llengua romànica, propera i similar a d'altres llengües romàniques com l'occità, el castellà, el francès o l'italià.

2) És més fàcil aprendre una llengua present al mercat cultural que una que en sigui absent. Si hi ha cinema, televisió, ràdio, internet, música i teatre en un idioma, és més fàcil aprendre aquest idioma.

Així doncs ens trobem que als Països Baixos tothom parla perfectament l'anglès, i la gran majoria entén i parla una mica l'alemany. És lògic: el neerlandès és una llengua germànica, propera a l'anglès i l'alemany. I el mercat cultural en anglès és enorme. I l'oferta en alemany tampoc és minsa.
Als Països Baixos l'única llengua oficial és el neerlandès.

En canvi a la República d'Irlanda, tot i que la llengua nacional és el gaèlic irlandès, la majoria dels seus habitants no és capaç de mantindre una conversa en aquest idioma. És lògic si tenim en compte la presència d'aquesta llengua en l'oferta cultural.

Per cert, a l'ensenyament obligatori a Irlanda s'hi dediquen més hores a ensenyar el gaèlic irlandès que no pas en dediquen a Holanda a ensenyar l'anglès.

Així doncs, per proximitat lingüística i per presència en el mercat, la llengua castellana no desapareixerà de Catalunya quan siguem independents.
Estem d'acord en que el català és la llengua pròpia d'aquest país? Doncs haurà de ser l'única oficial quan siguem independents.
El castellà a Catalunya? Com l'anglès a Holanda.

Més articles: La llengua de la República 2 i també  La llengua de la República 3