Portem tants anys amb Espanya que molts catalans han acabat pensant i actuant en clau espanyola. És el cas del nostre estimat Bernat Joan i la seua proposta d'Oficialitat Asimètrica, no gaire allunyada de la d'en Junqueras. Dic que no està gaire allunyada de la d'en Junqueres perquè totes dues es basen en un mateix principi: voler demostrar respecte envers els castellanoparlants, voler explicar als catalans de llengua espanyola que la independència no va contra ells.
I per això dic que molts catalans han acabat pensant en clau espanyola: perquè per a l'Espanya Eterna, tot allò que no és oficial, és sobrer i, fins i tot, és il·legal.
La independència no és només un concepte jurídic, és també una actitud política i social: no ens cal anar contra ningú per a reafirmar el que som, però tampoc ens cal donar cap protecció legal (ni cap subvenció oficial) per a demostrar que no estem en contra de ningú.
Catalunya ja és un país multilingüe, no ens cal fer cap llei que certifiqui aquesta realitat. El que sí que han de fer els poders públics és garantir que a l'ensenyament obligatori s'aprenen d'altres llengües a part de la pròpia (com l'anglès, l'espanyol o el francès). Els poders públics també han de garantir la normal recepció de canals de televisió estrangers, ja siguin aquests en francès, italià o castellà. Al cap i a la fi, amb una seixantena de canals de TDT, hi ha d'haver espai per alguna cosa més que un grapat d'endevinadors.
Som i serem un país obert, culte i políglota.
Com ja he dit anteriorment: el castellà a Catalunya? Com l'anglès a Holanda.
Enllaç a l'anterior article sobre el mateix tema.
Enllaç al tercer article sobre el mateix tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada