dimecres, 27 de setembre del 2017

Gràcies Espanya!


En el seu afany de frenar el moviment independentista català el poder espanyol està ajudant molt a la nova República Catalana. Ací teniu algunes de les coses que els haurem d'agrair quan ja siguem independents:

— Corrupció: Es pensaven que carregant-se el vell virrei (Jordi Pujol) i la seua família frenarien alguna cosa, i només ha servit per esperonar un moviment que ha vist com una família pot tindre diners amagats durant dècades, però que només surten a la llum quan el patriarca (o, més ben dit, el marit de la matriarca) confessa el seu fracàs polític com autonomista i aposta per la independència.
La lluita espanyola de darrera hora contra la corrupció a Catalunya ha esborrat noms il·lustres del fracassat autonomisme (de la política, la cultura i l'empresa), i ha esborrat partits i coalicions de la vella època.  Favor que ens fan!

— Lideratge: Els catalans no som de grans lideratges. Més aviat tenim una certa liderfòbia (ignoro si existeix aquesta paraula). Gràcies a l'estratègia espanyola dels darrers anys, centrada en atacar líders (i aspirants a líders) aquest tarannà àcrata nostre s'ha vist accentuat. Favor que ens fan: no farem una república presidencialista, sinó que farem una cosa més acord amb la nostra cultura política: una república parlamentària, on la difícil separació de poders es basi en el sistema americà de frens i contrapesos (checks & balances).

— Mobilització pacífica: Si el procés triomfa haurà estat el triomf de la lluita no violenta. Una lliçó que marcarà les bases del nou estat, especialment la seua política exterior. Hi haurà coses que la generació que ha fet la independència no acceptarà. Un cop més, moltes gràcies.

— Febleses internacionals: Hem pogut veure com Espanya ha pagat car favors molt petits. Una lliçó que agraïm i ens aplicarem en la nostra política internacional. I un consell: no paguis per anticipat.

dimarts, 19 de setembre del 2017

La Lliga Catalana de Futbol


Un tòpic recurrent en el debat sobre la independència és preguntar: i a quina lliga jugarà el Barça?
Comencem per aclarir que hi ha més esports a part del futbol, i més clubs a part del Barça, però bé, anem al tema.

— Negoci i pretendents. Parlem de clubs de futbol, però la majoria són societats anònimes. I aquestes societats anònimes consten d'unes accions que són comprades i venudes, i té uns propietaris que no estan en pla d'igualtat. És habitual veure com els grans equips de les lligues francesa i anglesa són propietat d'inversors estrangers (xinesos, àrabs i russos, principalment). Aquest inversors volen beneficis econòmics i/o prestigi personal, i comptar a les seues competicions regulars amb un equip de la talla del FC Barcelona és un triomf. Ni les federacions nacionals de futbol, ni els vells tòtems d'aquest esport tenen gaire a dir.
El problema no és a quina lliga jugarà el Barça, a qui li sobren pretendents, sinó a quina lliga es quedarà el Real Madrid. Tal i com va dir un amic meu: La lliga espanyola és com els fills del Paquirri, hi ha una gran diferència entre els dos primers i el tercer.
En tot cas caldrà veure si aquestes lligues accepten també el RCD Espanyol de Barcelona i el FC Girona a les seues competicions. Però tractant-se de negocis (i, en alguns casos, prestigi personal) la cosa sembla fàcil de resoldre.

— Proposta de Torneig.  El FC Barcelona té més socis i pressupost que la resta de clubs (i SAE) catalans. Però és que el segon club en socis i pressupost, el RCD Espanyol de Barcelona,  té més abonats, seguidors i pressupost que la resta de clubs (i SAE) catalans. Tenint en compte aquesta abismal diferència, proposo que, almenys durant els primers anys, la Lliga Catalana de Futbol tingui el següent format: dos grups A i B. El grup A integrat per 10 equips, i el B format per dos equips. Els 10 equips del grup A jugaran una fase regular (lligueta) de 18 jornades. Els dos primers classificats del grup A jugaran contra els dos equips del grup B: semifinals a anada i tornada. I els dos guanyadors jugarien la final. En total 21 jornades de lliga.
Els dos grans clubs, actualment el Barça i l'Espanyol, podrien centrar-se en les seues competicions europees. Els clubs catalans podrien competir amb els dos clubs de més nivell.
Qui formaria part del grup B? Els dos clubs més ben classificats a la lliga espanyola: Barça i Espanyol.
Qui formaria part del grup A? Els altres 10 clubs més ben classificats a la Lliga Espanyola.
Quina recompensa tindrien els guanyadors de la Lliga Catalana? Caldria parlar i negociar amb la UEFA, però bé podria jugar la Champions el guanyador (encara que fos amb fase prèvia) i la UEFA League el segon.
Tot és parlar-ho i negociar-ho, però el Barça no ha de ser un fre per a la independència.

diumenge, 17 de setembre del 2017

La trampa de l'abstenció



Els contraris a la independència de Catalunya, en comptes de fer campanya pel no, han optat, majoritàriament, per fer campanya per l'abstenció. Això és un greu error. Analitzem-lo una mica:

— Abstenció habitual. A les eleccions catalanes del setembre del 2015 (també anomenades plebiscitàries) la participació fou del 74.9%, un rècord històric. En els darrers 15 anys l'abstenció ha oscil·lat entre el 32.2% (catalanes del novembre del 2012) i el 53.8% (europees del maig del 2014).
Resumidament: un de cada tres catalans amb dret a vot no té el costum de votar.

— Herri Batasuna. Durant anys hem sentit com els abertzales deien que la Constitució Espanyola no anava amb ells, ja que ells no l'havien votat. Quan es va fer el referèndum de la Constitució Espanyola el desembre del 1978 l'opció guanyadora (amb el 70.2% dels vots) fou el sí a la (que que després seria la) Comunitat Autònoma Basca. A Navarra els vots afirmatius foren el 76.4%. Si va guanyar el sí, per què els abertzales —sobretot Herri Batasuna— insistien en que els bascos no ?havien votat la Constitució Espanyola? Doncs perquè l'abstenció fou del 55.3% a Vascongadas (i del 33.3% a Navarra).
Com que alguns abertzales havien demanat el No, i alguns altres l'abstenció, van comptar l'abstenció i el vot blanc com una forma de dir que no. Una suma ben tramposa, tot sigui dit.
Ironies de la història: veurem la dreta espanyolista repetint el discurs de l'esquerra abertzale, i comptant al bloc del no les persones que no vagin a votar.

— Subjecte de dret. A què es déu aquesta aposta per l'abstenció?  L'espanyolisme nacionalista afirma que Catalunya no és —ni pot ser mai— un subjecte de dret. Segons l'espanyolisme nacionalista, no hi ha més nació que Espanya, i una cosa com la independència de Catalunya només podria ser votada pel conjunt dels espanyols.
Però la majoria dels contraris a la independència no són nacionalistes espanyols. La majoria dels contraris a la independència són federalistes, confederalistes i partidaris de la tercera via. Gent que havia votat CiU i UDC, el PSC i, fins i tot, ICV-EUiA (i CSQEP). Aquests partits consideren que Catalunya és una nació, i que té el Dret a Decidir el seu futur. Per què, en comptes de fer campanya pel no, estan fent campanya per l'abstenció?

— Por a la derrota. Tot indica que, davant la divisió dels contraris a la independència entre els nacionalistes espanyols (els que voten PP, Ciutadans, UPyD i VOX) i els federalistes (els que voten PSC, UDC i CSQEP), aquests segons, veient que no podran comptar amb els primers, no volen arriscar-se a una derrota i s'afegeixen al carro de l'abstenció.
Probablement aquesta por a la derrota sigui, realment, la causa de la seua derrota. Si pretenen que el nacionalisme espanyol, la resignació, la por, el semenfotisme i la mandra sumin el 51% d'abstenció s'arrisquen a fracassar i a que, les amenaces de Madrid i la inacció del PSC facin que sigui la participació la que superi el 50%. I potser superi de llarg aquest percentatge.
Tal i com vaig llegir fa poc a les xarxes socials: Si lluites pots perdre, si no lluites estàs perdut. Si votes pots perdre, si no votes ja has perdut.
Tal i com digué un amic meu: derrota per incompareixença.

— La suma. La suma dels vots de totes les candidatures que defensaven el setembre del 2015 el Dret a Decidir (JxS, CSQEP, CUP, UDC i Partit Pirata) era de 2437741 vots, això vol dir el 44.2% del  cens.
Els partits contraris al Dret a Decidir (PP, Ciutadans, PSC, Recortes Cero i Guanyem Catalunya) sumaren 1624451 vots, que representa el 29.4% del cens.