divendres, 22 de juliol del 2011

La militància en tres eixos


Tot grup humà és un element complex, per això no hi ha cap model d'organització perfecte. I els grups humans són canviants, per això cap model organitzatiu pot ser etern. L'actual model d'organització del nostre partit és millorable.
La militància d'ERC hauria d'organitzar-se en tres eixos:

1) L'eix territorial. El lloc on el militant pot aportar temps, treball i idees al partit. Pot ser el lloc on viu, o allà on estudia, o allà on treballa. Cadascú es coneix la seva agenda i s'hi adapta com pot. L'organització territorial del partit hauria de ser el més semblant possible al model d'organització territorial que volem pel nostre país.

2) L'eix sectorial. Allò que hom coneix bé perquè s'hi dedica professionalment o bé perquè té una relació directa amb la seva formació. Fóra bo que les sectorials, sempre que fos possible, emulessin l'estructura del Govern. Com fan en molts països anglosaxons: ministeris a l'oposició, que són equips de militants que segueixen i critiquen el que fa el Govern a cada àmbit i proposen alternatives. També són els que fan les aportacions sectorials a la redacció del programa electoral.

3) L'eix transversal. Grups de militants que tenen en comú una característica socialment rellevant. Poden ser grups ja existents, com Dones i Joves, i d'altres que és Jubilats (el 16.45% de la població), Gai-Lèsbic (GLBT) i Nous catalans (siguin o no siguin ciutadans espanyols o de la Unió Europea).

Exemple 1: no hauria d'haver una sectorial de polítiques per a gais i lesbianes, sinó un grup transversal de gais i lesbianes (i bisexuals i transsexuals). Al cap i a la fi al govern no hi ha cap Departament de Gais i Lesbianes, i el que afecta a gais i lesbianes va del Ministeri de Justícia (fer que l'homofòbia i la transfòbia siguin recollides com agravants al Codi Penal) fins el Departament d'Ensenyament (que a les escoles i instituts es tracti l'homosexualitat amb tota normalitat). I un gai pot ser membre d'una sectorial que s'ajusti al seu perfil professional i on pugui fer aportacions, al marge de la seva opció sexual.

Exemple 2: durant set anys ERC ha dirigit el Departament de Governació. En aquests set anys hem definit un nou model d'organització territorial, descentralitzant el país en municipis i regions (també anomenades vegueries),  fent de la comarca un ens auxiliar dels municipis i reconstruïnt l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Doncs bé, si aprovem un nou model d'organització territorial el mínim que hem de fer és creure'ns-ho i aplicar-lo. Així doncs, els districtes del municipi de Barcelona poden ser seccions locals, però no comarcals. No podem pretendre que Gràcia o Nou Barris es situïn al mateix nivell que el Bages o Osona.
O si Badalona, Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat formen part de la comarca del Barcelonès, haurien de formar part de la mateixa federació regional, no pas de tres federacions diferents. En tot cas caldria concretar si han de formar part d'una regional pròpia de l'Àrea Metropolitana o la mateixa regional de la vegueria de Barcelona.

2 comentaris:

  1. Prou d'acord. Un agegitó sobre les sectorials: en molts casos, ens passem molt més temps fora de la nostra circumscripció territorial, treballant. Així cobra molta més importància la xarxa que puguem teixir en l'àmbit professional que no pas al territorial. Les sectorials, doncs, han de tenir un pes corresponent i proporcional dins del partit per a poder exprimir la màxima utilitat de la militància que les conforma.

    ResponElimina
  2. Tens raó YURI. De fet, molts ciutadans no fan vida al poble o barri on viuen, i la seu dia a dia està més condicionat per la feina que per l'entorn territorial més inmediat.

    ResponElimina