dimarts, 12 de juliol de 2011

Les coalicions (segona part)

Dos no fan coalició si un no vol. Dos no mantenen una coalició si un actua amb deslleialtat.
Esquerra Republicana de Catalunya no ha estat encertada en algunes coalicions. Cal fer autocrítica. Un exemple:

- Les eleccions al Parlament europeu del 2004: es va fer coalició amb partits com Iniciativa Ciudadana por La Rioja (que no era independentista, tenia menys de 200 votants i poc després es va disoldre) o la Chunta Aragonesista (que va imposar la següent condició: a la Franja de Ponent només faria campanya la CHA, i a sobre la va fer monolingüe en castellà).

L'any 2004 ERC tenia moltes simpaties, dins i fora dels Països Catalans, per ser un partit marcadament antiaznarista. L'any 2004 ens podíem haver presentat amb les sigles ERC a molts llocs de les Espanyes i ens hauria votat més gent que no pas ho va fer a la desconeguda candidatura de La Europa de Los Pueblos. Exceptuant Euskal Herria, on teníem i tenim d'aliats a Eusko Alkartasuna, les sigles ERC eren més atractives pel seu caràcter antisistema que no pas els aliats càntabres, madrilenys i riojans que vam triar.

Cal recordar que el 2004 no teníem aliats a Galícia, i que el BNG, tot i ser d'esquerres, va anar amb coalició amb la dreta de CiU i el PNV. Però l'any 2004 ningú es va molestar en buscar aliats a Galícia.

I el més greu, ningú va donar la cara per la coalició, ni pels resultats.

1 comentari: