Ni Mas ni març

"Un polític esdevé un estadista quan comença a pensar en les properes generacions i no pas en les properes eleccions". Winston Churchill

Tots som necessaris, però ningú és imprescindible. La República Catalana que volem construir —que, de fet, ja estem construint— la farem entre tots i totes, o no la farem. I això vol dir que hem de fer-la també amb la gent de dreta i centre-dreta. No podem excloure d'aquest procés el sector socio-polític representat per Convergència Democràtica de Catalunya i Demòcrates de Catalunya.

Però per incloure aquest important sector de la societat no hem de forçar un lideratge que exclogui el sector socio-polític que representa la CUP (i una part d'ECP que pot unir-se al nostre projecte). A dia d'avui, la presidència d'Artur Mas no eixampla la base social independentista. A dia d'avui, la presidència d'Artur Mas impedeix que tiri endavant una majoria parlamentària i un Govern que són imprescindibles per a que el procés català culmini amb èxit.

Junts pel Sí va guanyar les eleccions, i té el dret i el deure de presidir la Generalitat de Catalunya (si tot va bé, la darrera presidència autonòmica), però això no passa inevitablement per la figura d'Artur Mas. El compromís de Junts pel Sí és amb la independència, no pas amb la presidència d'Artur Mas. A Junts pel Sí hi ha moltes persones que poden generar el consens necessari per a sumar la majoria parlamentària i desbloquejar la situació. Hi ha alternatives: Raül Romeva, Muriel Casals, Oriol Junqueras, Neus Munté, Lluís Llach.... Tot és qüestió de bona voluntat.

Artur Mas té l'ocasió perfecta per a demostrar que és un patriota i un estadista. A Artur Mas li ha arribat el moment de fer una passa endarrere per a que el país i el procés facin un salt endavant. Un gest que tothom reconeixerà i agrairà.  En aquest procés tots hem de fer sacrificis, també Artur Mas.

Siguem generosos i anem per feina, que se'ns acaba el temps.