La darrera moda de la política catalana és el "vot querida" o "vot carida". Primer fou la candidata de la CUP, Georgina Rieradevall qui va proposar votar CiU a qui dubtés entre CiU i ERC. Ara ha estat el líder de CiU Jordi Pujol qui ha dit que, si visqués a Girona i no es presentés CiU, ell votaria Toni Strubell i SI.
Encara queda una setmaneta de campanya, així que podem veure molts polítics casats —çò és, afiliats a un determinat partit— comentant que farien si fossin solters. Els del PSC dient que, en el fons són d'esquerres i votarien ICV-EUiA? Els d'Iniciativa proclamant que simpatitzen amb el PACMA? Els del PP confessant la seua atracció envers UPyD i Falange Espanola? Els de la CUP dient que, en el fons, ells voldrien votar l'Herri Batasuna dels anys 80'?
Mentre els polítics solers —recentment solters— com Ernest Maragall o Josep-Lluís Carod-Rovira no saben què triar, ens convindria recordar que la querida només triomfa quan el seu drut envidua. I mentre no li toca anar de dol, anirà dient potser, potser, potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada