dijous, 26 d’abril de 2012

Lliçons tuaregs

Una setmana després de la conferència de l'MNLA a Barcelona, i gairebé un mes després de la proclamació de la República d'Azawad, podem extreure algunes lliçons:

1) Simpatia. Hi ha causes que generen més simpaties que d'altres: tant li fa si parlem de fauna (l'ós panda vs els rèptils de les Galàpagos),  o de pobles. Els tibetans desperten simpaties arreu del Món, els txetxens recels. El govern xinès pot massacrar civils al Turkestan Oriental (regió autònoma del Xinjiang) amb la total indiferència d'Occident; en canvi el mateix règim ha de ser molt curós i discret a l'hora de reprimir els tibetans.
Tot i que la literatura, el cinema i el ral·li París-Dakar han fet dels tuaregs un poble conegut, no hi ha cap corrent de simpatia envers la seua causa. I no pas perquè els governs de Mali, Níger o Mauritània siguin especialment simpàtics.

2) Comunicació. Per a defensar els pobles del Darfur del genocidi que estaven patint per part de l'exèrcit sudanès (i dels paramilitars propers a Omar Al-Baixir) van portar l'actor George Clooney a visitar un camp de refugiats. I en només dos anys, molts nord-americans ja són capaços de situar el Darfur en un mapa i de solidaritzar-se amb el patiment d'aquest país.

3) Geografia. Azawad és més que un inmens desert. Azawad té gran quantitat de recursos naturals (inclosos grans llacs subterranis) i està en una zona on es refugien els integristes d'AQMI.
Sudan del Sud ha estat capaç de pactar la seua independència a canvi d'un bon preu pels hidrocarburs, el compromís de no tocar ni una gota de l'aigua del Nil i deixar la detenció d'Omar Al-Baixar en mans del TPI (o dels propis àrabs sudanesos)

No tinc la solució als problemes del poble Tuareg, però sí que tinc clar que els catalans ens hem de treballar la comunicació internacional, hem de vendre una bona imatge que generi corrents de simpatia, i assegurar a la resta d'Europa, i de la Mediterrània, que no som cap amenaça.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada