divendres, 13 d’abril de 2012

Canadà 1995

L'any 1995, la província francòfona del Quebec exercí el seu dret a decidir mitjançant un referèndum d'autodeterminació. D'entre les moltes iniciatives que es dugueren a terme per a que guanyara el NO a la independència, en destacaria la de la companyia telefònica Bell Canada, que va oferir trucades gratuïtes al Quebec, per a que gent de totes les altres províncies (anglòfones) poguessin mostrar el seu amor als quebequesos i fer que aquests rebutgessin la independència.

Algun efecte tindria aquesta iniciativa ja que, tot i que les enquestes donaven la victòria al , al final, i per poquíssims vots, guanyà el NO. Val a dir que al Canadà s'estudia francès a les escoles, i que el 1995 els telèfons mòbils eren un producte de luxe reservat a una minoria (és a dir, les trucades eren de fix a fix i només calia marcar el prefix provincial).



Algú s'imagina ací una situació semblant?
Costa. Primerament, i considerant el caràcter escanyapobres de les companyies de telecomunicacions que operen a l'estat espanyol, costa d'imaginar que ofereixin res de franc. En segon lloc cal tindre en compte que hi ha més telèfons mòbils que no pas fixos, i que no seria tan fàcil com marcar un prefix. En tot cas, i mitjançant la tecnologia GSM es podrien localitzar els mòbils que es trobessin a Catalunya. I en tercer lloc cal recordar que els espanyols són rabiosament monolingües. Sort que els catalans parlem idiomes. Malament, però en parlem més d'un, i més dos.

De tota manera, i si ho fessin?
Bé, ja ens podem imaginar que la majoria de trucades no serien per a mostrar-nos amor, però tampoc crec que totes les telefonades estiguessin plenes d'insults i amenaces. Crec que n'hi hauria de curioses i d'interessants. Per exemple:

Pacooo, que soy Andrés! Andrés, tu primo Andrés, de Jaén... si desde el entierro de la tia Luisa que no nos vemos... si, seis años y medio hace ya... y como la llamada es gratis, digo pues voy a llamar a mi primo Paco, a ver que se cuenta... como está tu señora?... Que tu señora està regular? Que le pasa, que està pachucha?... Ah, que las hay de mejores, claro...

Oiga, ¿es Berga? Yo hice la mili en Berga en el 88... recuerdo que había un local muy acogedor llamado La Cova, y ahora que me he divorciado en pensado en... ¿Como? ¿Que cerraron el cuartel y ahora el club-whiskeria se ha convertido en una mezquita? Joder, que vueltas da la vida y que viejo me siento!

— Hola, ¿eres Laia? Soy Rafael, nos conocimos en el Sònar... que quien me ha dado tu teléfono? un amigo comun del Facebook... bueno, pués que me caiste muy bién, y no sé, creo que entre tu y yo hay química y que podríamos quedar y... Como!? Que estás casada y tienes cuatro hijos? ¿tan joven? Bueno, siempre puedes echar una canita al aire... Y eres lesbiana!? Bueno, a mi también me gustan las mujeres, y tengo un pene tan pequeño que ni lo vas a notar... Laia, Laia? Laia, sigues ahí?

Val a dir que, en justa reciprocitat, també els catalans hauríem de tindre dret a fer trucades gratuïtes als espanyols.

Escolti vostè, pel que fa referència a Jorge Javier Vázquez, Jordi González, Susanna Griso i tota la resta, NO ADMETEM DEVOLUCIONS! Que li facin profit i passi-ho bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada