dilluns, 12 de setembre de 2011

Un article d'un amic i historiador, Enric Pujol Casademont. Jo posaria com a títol la història sempre present

WILSON, OBAMA I FIGUERES

L'ofrena floral al monument pels drets del pobles s'ha convertit, des de fa uns anys, en un dels principals actes commemoratius de l'onze de setembre a la nostra ciutat. L'escultura homenatjada és un relleu molt elegant, d'estil noucentista, obra de Frederic Marès (1893-1991) que representa una dona amb una túnica clàssica i gorra frígia que amb la mà esquerra subjecta una torxa. La referència simbòlica a una República catalana és ben clara. Al costat hi figura aquesta inscripció: “Els pobles no deuen ésser ni dominats ni governats, sinó per consentiment propi”. Es tracta d'una nítida formulació del principi d'autodeterminació dels pobles. La frase va ser dita, en acabar la Primera Guerra Mundial per l'aleshores president dels EUA, Thomas Woodrow Wilson (1856 – 1924).

El 1918, data de la construcció del monument, el conflicte bèl·lic havia arribat a la seva fi i existia un sentiment molt ampli, arreu del món,que una experiència tan nefasta com una guerra de proporcions mundials no s'havia de tornar a repetir mai més. Per això el president Wilson va proposar un programa de catorze punts bàsics que havien d'impossibilitar que Europa i el món pogués tornar a entrar en guerra. D'aquests punts,  un va tenir un ampli ressò a Catalunya, ja que proposava el reconeixement del dret d'autodeterminació dels pobles. Diferents sectors catalanistes (d'entre els quals, els republicans federals que governaven la ciutat) veieren en les declaracions del líder americà una legitimació de les seves aspiracions per aconseguir la sobirania plena dell nostre país. Us imagineu què suposaria avui que l'actual president dels EUA, Barack Obama, fes una declaració similar? Aleshores l'impacte no va pas ser menor. D'aquí, doncs, l'erecció del monument (el mateix 1918), que fou instal·lat a l'inici de la Pujada del Castell, la qual passà a dir-se “Avinguda del President Wilson”.

Amb l'arribada del franquisme, l'escultura va ser retirada del seu emplaçament inicial i afortunadament fou dipositada en algun magatzem municipal durant anys. No fou fins al final de la dictadura, a la segona meitat dels anys setanta, que el relleu es va col·locar  al Parc Bosc. I fins al 2004, gràcies a Òmnium Cultural, no es va reubicar en el seu emplaçament actual, al costat de les dependències municipals de la carretera general.

Com a recordatori de l'entusiasme que despertà en el seu moment, no estaria malament que, junt a l'actual placa que dóna el nom a la Pujada del Castell, se n'instal·lés una altra que digués: “En homenatge al T. W. Wilson”. I també estaria molt bé que algú li fes arribar a l'actual president nordamericà la notícia que en una petita ciutat de Catalunya, a principis del segle passat, es va dur a terme un homenatge de gran categoria. A veure si, emocionat, es decidís a fer una proclama semblant a la de seu predecessor.              

1 comentari: