Zaragoza i Albiol

No cal estar empadronat en un municipi per a ser candidat a les eleccions d'aquest municipi. I si hom té més d'un habitatge, es pot empadronar en aquell que considera que és el principal, tot i que el principal no és sempre on hi passem més temps. 

Hi ha milers d'estudiants que viuen i estudien a Barcelona, però que segueixen empadronats a la casa dels seus pares. Hi ha milers d'interins que van cobrin places arreu del país, sobretot a l' Ensenyament, i no s'empadronen al pis on viuen cinc dies a la setmana, durant el temps que dura la baixa que cobreixen. 

Existeixen casos d'empadronaments fraudulents, bàsicament relacionats amb l'assignació de places escolars, però aquest no és el cas de Xavier Garcia-Albiol. L'Albiol té dret a seguir empadronat a Badalona, sense que això sigui cap delicte.

D'altra banda, el José Zaragoza del PSC va contractar legalment els serveis de Método 3 (empresa que també és legal) per a que fessin una investigació sobre on residia l'Albiol. Aquesta investigació es va fer sense saltar-se cap llei.

Així doncs, tenim que un dirigent polític ha de dimitir per haver contractat un servei legal que pretenia esbrinar si una persona havia fet una cosa que no era cap delicte. 

I per això dimiteixen, i per coses més greus no? Em sembla que ens hem de replantejar l'escala de valors polítics. 

Això o el José Zaragoza, que és molt intel·ligent, sap molt bé que ara és el millor moment per a deixar la primera línia política i quedar-se en guaret. Com ja ha fet la Carme Chacón, per exemple.

Agafa els calers i fuig del tron

S'ha dit i escrit molt sobre l'afer del Rei a Botswana. Sobre aquest particular només diré dues coses:

1) El temps passa. Si això hagués passat el 1992, en plena febrada olímpica i espanyolista, quina hauria estat l'opinió majoritària? Probablement: Ole tus cojones.

2) Fer calaix i pensar en el néts. El Rei Joan Carles va néixer a l'exili, a Roma. I son pare, Joan de Borbó, als divuit anys ja es va haver d'exiliar. Un exili daurat, sense passar cap penúria, tot sigui dit. Però cal recordar que cap dels dos havia fet res de dolent per a ser expulsats del país, només ser fill i nét del rei Alfons XIII. Alfons XIII fou un rei desastrós i còmplice de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, recordem-ho, tot i que durant molts anys fou un rei molt popular (campechano i tot).
En tot cas la lliçó està clara: agafa els calers i estalvia, que mai saps quan hauràs de fugir corrent.

El que ha fet el Rei no és justificable, però tenint en compte els antecedents familiars, era previsible.

El descrèdit de la política 1

Sabeu que tenen en comú ERC, el PSC, C's i l'MDT? Doncs que, a dia d'avui, totes quatre organitzacions polítiques tenen més ex-militants que no pas militants.

No són només els tòpics falsos i injustos, no són només els casos de corrupció, no són només els casos de malbaratament i nepotisme... també hi ha l'experiència personal de milers de persones que amb les millors intencions i plens d'il·lusions es van afiliar a un partit polític, i en van fugir dient pestes.

President a Picassent

Setze anys governant ajuntaments com Manresa. Dotze anys dirigint ajuntaments com el de Barcelona. Set anys a la Generalitat. Diputacions provincials, consells comarcals i ens metropolitans.

Hem sumat milers de càrrecs públics d'ERC, electes o designats, a ajuntaments, consells comarcals, diputacions provincials, Generalitat de Catalunya, parlament espanyol i parlament europeu. I si d'una cosa en podem estar orgullosos i orgulloses és que sumen zero: zero imputats i zero condemnats. 

La majoria de catalans estan farts de la corrupció que han protagonitzat partits com el PSC, CiU i el PP. Potser va sent hora de demostrar que nosaltres som el partit de les mans netes. Potser és el moment de recuperar la neteja ètica que proclamàvem fa uns anys.