dijous, 28 de febrer del 2019

No respondre el feixisme


No es pot negar que el Judici del Procés és, entre moltes altres coses, un judici polític i un espectacle mediàtic. Entre els testimonis que han estat citats aquesta setmana hi tenim les ex-diputades de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant.
Aquestes dues persones, obertament antifeixistes, s'han negat a respondre les preguntes formulades per l'acusació popular, que en aquesta causa està exercida per VOX (partit que, com a mínim, podem dir que té molts feixistes entre la militància i la direcció). Com que la legislació espanyola no contempla el dret dels testimonis a no declarar, aquests seran sancionats. Com a mínim, una multa de 2500€ per a cadascú. Les cupaires han al·legat dignitat democràtica i antifeixista, i no voler donar-li (encara més) publicitat al partit d'extrema dreta. Respecto la seua decisió, però que és un error.

Com ja he dit al principi, aquest judici és, entre moltes altres coses, una causa política i un altaveu mediàtic. Quan un advocat fa preguntes, no està preguntant només als encausats i als testimonis, sinó que també s'està mostrant a tot el públic que el veu (segons les audiències, milions de persones). Les persones que declaren, també. I ací és on rau l'error de les cupaires: han desaprofitat l'ocasió de deixar en evidència VOX, i de demostrar a moltíssimes persones, als Països Catalans i a Espanya, que aquest partit no és inofensiu, que no és una opció vàlida. Les respostes punyents, que posen en evidència al lletrat de VOX són la millor eina per a convèncer a molts indecisos.

Per a molts catalans i espanyols, de dretes i unionistes però no feixistes (sí, n'hi ha, de debò) el que ha passat al Tribunal Suprem és que uns "proetarres han desafiat un tribunal de justícia i han menyspreat un partit polític que molta gent vota", i els altres mantres habituals.
De debò us penseu que a Andalusia hi ha 400.000 feixistes? O potser el que hi ha és milers de persones emprenyades i equivocades? Potser VOX no tindria tants vots si ens dediquéssim a posar-los en evidència.

Recordeu: molt sovint no parlem per a qui ens pregunta, sinó per a qui ens escolta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada