Demòcrates i Republicans

El proper sis de novembre —primer dimarts després del primer dilluns del mes de novembre— els ciutadans dels EUA triaran el seu President.
Triaran el seu President, el Congrés, una tercera part del senat i centenars de càrrecs locals i estatals, dels poders executiu, legislatiu i judicial. També es faran un grapat de consultes de diferents temes a diferents comtats i estats.
Els EUA són un país fortament bipartidista i sovint els europeus associem els demòcrates amb l'esquerra i els republicans amb la dreta. Però això no és, ni ha estat, ben bé així. Ací teniu alguns exemples:

— Esclavatge. El president que va abolir l'esclavatge, Abraham Lincoln, era del Partit Republicà. Jefferson Davis, el president confederat que defensava l'esclavatge era del Partit Demòcrata. Tot i que l'esclavatge no fou l'única causa de la guerra del 1861-1865, sí que en fou la motivació més important, per les implicacions econòmiques i ètiques que tenia.

— Llei Seca. El president que va tirar endavant l'esmena XVIII de la Constitució dels EUA, la famosa Llei Seca, fou  Woodrow Wilson, del Partit Demòcrata. És clar que el principal impulsor d'aquesta llei fou en Andrew Volstead del Partit Republicà. I el president que la va derogar fou Franklin Delano Roosevelt del Partit Demòcrata (i recolzat per molts congressistes i senadors republicans).

— Pena de mort. El primer estat que va abolir la pena de mort fou Michigan, el 1846, sent governador el demòcrata Alpheus Felch. Entre 1972 i 1976, la pena de mort fou abolida als EUA. El president era el republicà Richard Nixon i el jutge en cap Warren Earl Burger, que va basar-se en la vuitena esmena constitucional (que prohibeix els càstigs cruels i excessius) també era republicà.

— Guerra. El president que va ordenar el bombardeig de Dresden, on moriren desenes de milers de civils alemanys (innocents i indefensos) i després va ordenar el llançament de les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki, fou el demòcrata Harry S. Truman.
El president que va ficar-se de ple a la Guerra de Vietnam fou Lyndon B. Johnson, amb el suport del Secretari de Defensa, el també demòcrata Robert McNamara.

Conclusió: la política nord-americana no és ben bé com l'europea, i en alguns aspectes els republicans no són tan de dretes i els demòcrates no són tan d'esquerres. Malgrat el bipartidisme, hi ha un congressista social-demòcrata, en Bernie Sanders, i partits d'esquerres amb certa força com el Green Party. També hi concorren formacions interessants, com el Libertarian Party.