dimecres, 11 de juliol del 2012

Reduïnt regidors

Una de les propostes del govern de Rajoy per a reduir el dèficit públic és reduir en un 30% el nombre de regidors, així com reduir-ne el seu, ajustant-lo a la població i als recursos econòmics del municipis, així com fer-los públics.

D'entrada cal aclarir que els sous dels càrrecs electes són públics, i que qualsevol els pot consultar per internet al BOE, el DOGC o el BOP.

Estic d'acord en que les institucions han de ser autosuficients, com a mínim per a pagar-se els càrrecs (electes i designats) que té.  És raonable que el percentatge del pressupost destinat a pagar els sous dels càrrec no superi un determinat percentatge del pressupost municipal (o comarcal, o provincial, o autonòmic, o estatal). 


Però el que no té ni cap ni peus és voler reduir en un 30% el nombre de regidors. Actualment, amb la llei electoral que s'aplica als municipis, aquests són molt poc representatius i proporcionals. La barrera del 5%, afegida al repartiment segons la fórmula d'Hondt, fa que en molts llocs amb el 40% dels vots ▬o fins i tot menys!▬ molts alcaldes tinguin majoria absoluta (i facin les previsibles alcaldades).
Això no només passa a petites poblacions, també a capitals com Lleida ens trobem que el PSC d'Àngel Ros, amb el 42.0% dels vots té 15 dels 27 regidors de la Paeria, és a dir: el 55.5% dels escons.

Però, quina és l'alternativa?

Un municipi de 900 habitants, amb 700 persones majors d'edat i amb dret a vot és massa gran per a funcionar de manera assembleària (no diguem ja els de 2.000 o 5.000 habitants!), però resulta que és massa petit per a tindre (i mantindre) 25 regidors i ser més representatiu i proporcional. Un bon problema, oi?

El vot ponderat.

Siguem una mica oberts de ment: cal que tots els regidors tinguin veu i vot? Sí, és clar. Cal que el vot de tots els regidors valgui el mateix? I si els representants de cada candidatura tenen un vot que valgui tant com vots ha obtingut la seua candidatura?
Posem per cas un municipi de 900 habitants, on 700 tenen dret a vot. Si la candidatura A obté 210 vots, la B 170 vots, la C 100 vots, la D 85 vots i la E 80 vots, que cada candidatura tingui un regidor i que el seu vot valgui tant com els vots obtinguts. En aquest cas, qualsevol combinació que arribi als 323 vots tindria la majoria absoluta (A+B, A+C+D, B+C+D+E, etc...)
Hi hauria pluralitat, hi hauria representativitat i no caldria tindre un consistori més gran del que ja existeix.
Arribat el cas, això també es podria aplicar a d'altres òrgans de govern. Per exemple: la CCMA. No van reduir el nombre de membres de 12 a 6 per estalviar? Si volien estalviar en sous, podrien haver reduït el sou a la meitat i mantindre els 12, per començar. Però si realment volen pluralitat i representativitat, que cadascun dels representants tingui un vot que valgui tant com diputats han votat la seua candidatura al CCMA. Fàcil, oi?

Al cap i a la fi així es vota en les juntes d'accionistes de les empreses privades: tantes accions tens, tant val el teu vot. I el PP no era el partit que volia ajudar i representar els empresaris?

2 comentaris:

  1. A Vic, només els portaveus tenen veu. La resta de regidors de l¡oposició només tenen dret al vot.

    ResponElimina
  2. Hi ha molta egolatria per satisfer.

    ResponElimina