dimecres, 4 de juliol de 2012

Liberalitzar, triar i pagar


Any 1981, es legalitza el divorci: "Ara ens obligaran a divorciar-nos i no podrem seguir casats".
Any 1985, es legalitza l'avortament: "Ara ens obligaran a avortar i no podrem tindre fills en pau".

Any 2012, s'intenta (per quarta vegada) legalitzar la plena llibertat d'horaris comercials: "Ara ens obligaran a obrir vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana, i no ens deixaran descansar".

Deixant de banda que la llei espanyola envaeix competències recollides a l'Estatut (en el que en queda), la idea no és del tot dolenta. Malauradament no entra en la concreció necessària: Si obrir més hores pot aportar més beneficis, caldrà que paguin més impostos els que més hores obrin.

Si la llei es fa ben feta, i els impostos es paguen en funció dels metres quadrats de superfície comercial i del total d'hores que l'establiment roman obert al públic, el petit comerç no hauria de patir.
És clar que, tractant-se del PP, tindrem el pitjor del protecconisme amb el pitjor del liberalisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada