diumenge, 6 de maig de 2012

Es pensen que som ximples. CiU i la intervenció de l’Estat


Aquests darrers dies, i imagino que aquesta cantarella durarà encara temps, el “Govern dels millors” llança damunt la ciutadania catalana un cant a mig camí entre el plor i la rauxa, sobre la possible intervenció de l’Estat a Catalunya. Vaja, que la Generalitat de Catalunya passaria a estar dirigida per agents del govern espanyol.
He  de dir, per avançat, que si el govern espanyol intervé aquest país, faré costat al Govern català sigui el que sigui, en nom de la sobirania del poble català. Dit això,  m’agradaria que els ciutadans catalans no fossin de nou víctimes de les polítiques d’intoxicació massiva d’aquest Govern, i per tant cal que puntualitzem la responsabilitat de cadascú per arribar a aquest escenari.
Primer: La suposada autonomia catalana nascuda de la Constitució és una fantasia. En realitat caldria que parléssim d’una descentralització administrativa, que dóna i treu competències a les comunitats autònomes en funció, sovint, de l’ humor canviant dels Governs espanyols. I si no, veiem el tema de les conques hidrogràfiques.
El darrer Consell de Ministres, el divendres 4 de maig, recuperava  totes les funcions sancionadores a  les conques hidrogràfiques que travessen   més d'una comunitat autònoma   L'anterior Executiu socialista havia aprovat  un decret llei que permetia a les comunitats autònomes assumir competències de gestió a les conques hidrogràfiques, tot i  que , com en el cas de l’Ebre, travessessin  diverses Comunitats Autònomes. Se’m pot al•legar que aquesta era una competència de l’Estat, de manera que  el Govern del PP només fa que recuperar una competència seva. Val. Però la sensació que a un li queda, no sé si a vostès també,  és la de que finalment estem, en gairebé  tot, a disposició de la voluntat i de l’humor dels Governs de l’Estat, per molt que parlin de diàleg i consens amb les Comunitats Autònomes.
Segon: En el cas  present, portem com deia dies i dies parlant de la possible intervenció de l’Estat a Catalunya  per incompliment de les obligacions de dèficit públic.  Cal tenir molta barra per part dels nostres actuals governants   o esperar que els ciutadans tinguem o poca memòria o poca informació.  Només per si el problema és d’informació  cal dir que només fa unes setmanes,  el Parlament espanyol va aprovar, “amb els vots de CiU” la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera, i fixava, per a totes les comunitats, inclosa per tant Catalunya, un límit de dèficit. Justament l’incompliment  d’aquesta llei podria donar  lloc a la intervenció de l’Estat a Catalunya  a l’empara  de l’article 155 de la Constitució dels espanyols, quan diu, i cito literalment:
“Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras Leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general”.
Per que ens entenguem, es van fer el harakiri i ara diuen que fa mal.
En les condicions actuals del Parlament d’Espanya, la llei s’hagués aprovat tant sí com no, és cert. Ara, també cal dir que  el senyor Duran i Lleida i els seus acompanyants podien haver tingut una mica de  perspectiva, guardar-se per ells el dret a la resistència i  no  beneir una norma  que lesionava els interessos dels nostre país.
Però no; sempre és millor emprar els mitjans afins per desdibuixar les pròpies responsabilitats i considerar-se després víctimes del que un mateix ha provocat.
De nou, com a veu al desert, plantejo al Molt Honorable Senyor  Artur Mas i Gavarró  que decideixi quina ha de ser la seva funció  en aquest dur moment per al nostre  país: ser virrei de Madrid, o president dels catalans. Si tria la segona, molts, tot i que amb ideologies  distintes a la seva, l’hi acompanyarem.


1 comentari:

  1. Marc Valls i Campà7 de maig de 2012 a les 5:36

    El PP ja no enganya ningú, i CiU tampoc.

    ResponElimina