dimecres, 14 de desembre de 2011

Esperances a l'altra riba de la Mediterrània

Fa un any es reunien tots els líders àrabs per a donar suport a Omar Hassan Al-Baixir, el dictador sudanès. Quedava un mes per a que els negres del Sudan del Sud fessin el seu referèndum d'autodeterminació i els líders àrabs no podien permetre que uns cafres els plantessin cara.
Cafre és una paraula que ve de l'àrab kafir i servia (i encara serveix) per a definir els negres no musulmans. Després dels genocidis de Darfur i Sudan del Sud, Al-Baixir encara es sentia fort.




Un any més tard, els principals avaladors del règim sudanès han caigut: Gaddafi ha estat linxat, Zine ben Alí i Abdul·lah Al-Sal·lih són a l'exili, i Mubàrak està arrestat a l'espera de judici. Baixar Al-Assad està matant abans de morir (o fugir).
Una any més tard, el Sudan del Sud és independent, i Al-Baixir supervivent de mena ha reconegut la independència i no pensa fer res per a que la gent del Darfur també voti lliurement el seu futur.


Si tot va bé, d'ací a uns anys tindrem un veïns amb Democràcia i Llibertat. Si Europa peta sempre podem mirar a la Mediterrània, el nostre espai natural.
De vegades hi ha escletxes per a l'optimisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada