dimecres, 16 de novembre del 2011

Trenta anys escalfant l'escó


Quan Josep-Antoni Duran i Lleida va recollir per primer cop l'acta de diputat:

El Vaquilla encara no tenia antecedents penals.
El Naranjito era una mascota molt innovadora.
Pedro Almodóvar era una jove promesa del cinema.
Hi havia discos de vinil de 45rpm.
Pasqual Maragall encara no era alcalde de Barcelona.
Joan Tardà encara era militant del PSUC.
El president de les joventuts del seu partit encara no havia nascut.
La mare del president de les joventuts del seu partit encara era verge.
No s'havia pogut traduir el nom i s'anomenava José Antonio Durante Lérida.
Es va pentinar abans de començar la cerimònia oficial. En eixa època encara tenia cabells.


En fi, tothom es mereix una desena, i fins i tot una onzena oportunitat!
Diuen que una setmana és una eternitat en política, però per alguna paradoxa espai-temporal, tres dècades són un instant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada