divendres, 10 de febrer de 2017

Solidaritat: qui o què?


El tres de març de 1991 el ciutadà Rodney King fou víctima d'una brutal pallissa per part d'un grup de policies de Los Angeles (Califòrnia). L'agressió fou enregistrada en vídeo, lliurada a les autoritats i a la premsa. Tot Califòrnia va poder veure com els policies atonyinaven una persona indefensa. La víctima, en Rodney King, era afroamericà.

L'abril del 1992 es jutjà el cas. El jurat popular, de perfil blanc i conservador, va absoldre els policies, malgrat les proves gràfiques (el vídeo), els testimonis i l'informe mèdic de les lesions. Aquesta absolució va provocar la indignació de la societat californiana.  Milers d'afroaemricans van eixir al carrer i es van produir aldarulls arreu de Califòrnia i dels EUA. Per tal de poder restablir (el seu) ordre, el govern federal va haver de posar l'exèrcit al carrer. Els soldats i els blindats encara anaven amb l'equip de la darrera guerra que havien guanyat: la del Golf (Kuwait-Irak).

El novembre del 1992 va guanyar les eleccions el candidat demòcrata Bill Clinton.

Durant els anys següents, en els informatius de les televisions californianes, era habitual donar notícies dels diversos delictes comesos per Rodney King: conducció sota els efectes de l'alcohol, consum i tràfic d'estupefaents, violència contra la seva parella i violència contra els seus fills.

Efectivament, en Rodney era un mala peça (per dir-ho suaument). I els periodistes que donaven les notícies (la majoria blancs) semblava que volien transmetre a la societat afroamericana el següent missatge: per aquest paio us vareu rebel·lar? Per aquesta merda de tio vareu sortir al carrer!? Mireu quin delinqüent! 

El que aquests comunicadors no entenien, o no volien entendre, era que els afroamericans van eixir al carrer pel què, no pas pel qui. Van indignar-se per la injustícia comesa, contra la brutalitat i la impunitat policial, i contra la discriminació que encara patien els afroamericans. No es van moure pel qui, sinó pel què.


Aquesta setmana ha tingut lloc a l'Audiència Provincial de Barcelona el judici contra l'ex-president Artur Mas i les ex-conselleres Irene Rigau i Joana Ortega, per organitzar la consulta popular del nou de novembre del 2014. I uns pocs milers de catalans vam anar al centre de Barcelona a mostrar el nostre rebuig a aquesta causa judicial.  No hi hem anat pel qui, sinó pel què, Ens hem manifestat perquè estem en contra de considerar que hi hagi delicte en posar les urnes, ens hem manifestat perquè creiem que per la via democràtica es poden resoldre els conflictes polítics, i perquè defensem el dret a decidir.

En cap cas ens hem manifestat a favor de les polítiques retalladores i dretanes de CiU. I la prova és que entre els manifestants hi havia gent de la CUP, de PODEM i d'EUiA, formacions polítiques que mai han governat amb CiU i que no són gaire sospitoses de ser dretanes.

És trist que per les xarxes socials i pels mitjans de comunicació proliferin opinions contràries a aquesta solidaritat, en nom d'un cert esquerranisme. Un cop més, aquests opinadors confonen el què amb el qui.

Bé, potser alguns no confonen el què amb el qui, sinó que volen que els altres caiguem en aquesta confusió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada