dissabte, 28 de gener de 2017

El Cas Vidal

Us voldria fer arribar unes breus reflexions sobre el cas de les conferències del jutge i senador Santi Vidal. Petites reflexions sobre el què, el qui i el quan.


Quan surt la notícia. En quatre dies havien passat unes quantes coses:
  1. Petit èxit sobiranista a Brussel·les.
  2. Petit fracàs espanyolista a Brussel·les.
  3. Vergonyants declaracions del delegat del govern Enric Millo, relacionant la mort d'una nena amb el punt 1 anteriorment esmentat.
  4. Ada Colau pactant la política d'habitatge amb CiU i Cs.
  5. Gabriel Rufián triomfant amb Forocoches.
I ens trobem que el diari El País publica la notícia on es fan ressò del que havia dit el jurista mesos abans. Realment, la notícia es podia haver publicat un mes abans, o tres setmanes després. Però isqué publicada just quan el sobiranisme feia petites passes. Segurament l'autor de l'article no tenia cap intencionalitat, però el director del seu diari probablement sí.

Reconeixement internacional. Segons la notícia publicada, alguns països es mostraven disposats a reconèixer la República Catalana. Això ni és notícia, ni és preocupant. Cap govern estranger li regalarà res a la futura República Catalana. Si algú ens reconeix és perquè li interessa, així de simple. O bé obtenen alguna cosa bona de la nostra independència, o bé castiguen Espanya per algun afer que tenen pendent.

Crèdit internacional. La notícia parlava de fons d'inversió estrangers disposats a deixar-nos diners. Això tampoc és notícia. El que ens agradaria saber és a quin interès ens els deixen.

Mossos entrenats per un país estranger. Una altra cosa que tampoc és notícia. És habitual que un país formi personal policial o militar d'un altre país considerat amic (o potencial amic). També ha passat en policies autonòmiques, començant per l'Ertzaintza. Fins i tot Guàrdia Civil ha entrenat la nova policia iraquiana (la mateixa Guàrdia Civil que anys abans havia rebut formació a EUA i Europa). On és la notícia? On és l'escàndol?
Oficialment, a dia d'avui, els Mossos d'Esquadra són un cos de policia, res més. En tot cas preguntem-nos qui la paga aquesta formació, i per què.

Jutges fitxats. Segons la notícia publicada, ja sabem quants dels 801 jutges destinats a Catalunya són hostils al procés. Un cop més ens hem de preguntar si això és notícia. La majoria de persones no van pels tribunals i no es coneixen els jutges, però els professionals del dret sí. Qualsevol advocat que porti deu anys bregant pels tribunals ens pot començar a dir quins jutges són lents i quins són ràpids, quins són amables i quins són cretins, quins et deixen parlar en català i quins et posen mala cara i reclamen un traductor... Simplement ens diuen que han posat negre sobre blanc els noms dels jutges més hostils a la independència... Idò, si existeix aquesta llista, no crec que ens emportéssim cap sorpresa.

Tothom fitxat per Hisenda. Independentment de si som independents o no, la Hisenda catalana ens hauria de tindre fiscalment fitxats. La notícia i l'escàndol seria que Hisenda no tingués ni idea de qui som, què tenim i quant guanyem.
L'únic que es rellevant és saber si aquesta informació s'ha obtingut de forma fàcil, ràpida, legal i segura. I si realment no ha estat així, preguntem-nos què carai ha passat.

Legalitat i il·legalitat. Tenint en compte que la Constitució Espanyola consagra la unitat indissoluble d'Espanya, la voluntat de fer una Catalunya independent és la voluntat de fer una cosa il·legal. O, si més no, il·legal segons la legislació vigent espanyola. Un cop més: on és la notícia? Tothom ho sap això. Fins i tot els que parlen de terceres vies i referèndums acordats amb Espanya ho saben.
Si la independència és il·legal, preparar-se per a ser independents és preparar-se per a cometre una il·legalitat? Potser sí, si més no segons la legislació espanyola. Així doncs, el que toca és tindre a punt una legislació catalana que permeti i recolzi això. I sembla ser que és el que estant fent. Al cap i a la fi, els han votat per a que ho facin.

Precís o exagerat?  El que molta gent és pregunta és si el que diu en Santi Vidal és cert o si està exagerant. Malauradament, aquesta pregunta no la respon l'article. Tampoc el Govern de Catalunya ha dit res en concret sobre aquest punt.

Xerrar més del compte? Alguns hiperventilats acusen el Santi Vidal de parlar més del compte i de donar informació a l'enemic. Anem a veure, Espanya és un estat, i té les eines d'un estat. Us penseu que no té controlats els moviments del govern català? Us penseu que no ha investigat a tots els dirigents independentistes? Us penseu que no esbombarà tota la merda que es pugui? I això inclou merda certa, com la dels fills del Pujol. i merda falsa, com la dels comptes del Xavier Trias.
En tot cas, i tenint en compte el que ha sortit publicat fins ara, alegrem-nos de tindre partits nets com la CUP, Demòcrates de Catalunya i ERC. Els convergents, pel que sembla, ja són un altre tema.

Dimissió i pressupostos. I la setmana informativa es tanca amb la dimissió del senador Santi Vidal (divendres) i l'aprovació dels pressupostos per part de la CUP (dissabte). Sant Vidal deixa de ser notícia. Dóna exemple dimitint, cosa molt poc habitual a Espanya, i la CUP passa a rebre els furibunds atacs dels comuns, que els acusen de votar els pressupostos de la dreta.
Sí, els mateixos comuns que, com ja hem dit al principi, tres dies abans havien pactat la política d'habitatge amb CiU i Ciutadans.

3 comentaris:

  1. La veritat és que no he llegit més ençlà del "quan surten les notícies", perquè jo em pregunto: per què mi ERC ni el govern no van dir res l'endemà de la primera pixada fora del test? Pot ser perqoè deia veritats i noixava fora del test, com ara ens volen fer creure? I, fins aqui vull dir. No m'agrada enraonar amb creients.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer ens hauríem de preguntar si tot plegat és una pixada fora de test.

      Elimina