Armes, violència i policia

El diccionari defineix arma molt encertadament com «Tot allò que serveix per a atacar o defensar-se», així doncs una arma no és només un objecte, sinó la relació entre un objecte i un subjecte, que és qui en fa i en dóna l'ús.

Casos com el d'Ester Quintana han posat en el debat les boles de goma dels antiavalots, però ha calgut que trobar-se amb un escàndol com el de Juan Andrés Benítez per a entendre que una una part del problema es troba —també— a les persones i a la seva actitud.

— Com es fa el procés de selecció? Té sentit vetar l'accés a miops i daltònics, però no ser gens estricte amb els psicotècnics? Criteris com alçada i edat tenen sentit en una policia professional que va més enllà de la força física?
Quants químics i biòlegs estan destinats a la policia científica? O també externalitzarem totes les proves forenses?

— La policia ha d'estar dirigida pel Ministeri (o Departament) de l'Interior? En el sistema actual votem el legislatiu (Congrés dels Diputats o Parlament de Catalunya), que nomena un president, que nomena un Conseller/ministre de l'Interior.... No fóra més democràtic que el poble votés democràticament un Fiscal en Cap i aquest dirigís la policia al servei de la Fiscalia? O, fins i tot, —com fan als EUA—escollir democràticament el cap de la policia (xèrif)?

— Quin paper ha de jugar la seguretat privada? Si els advocats han de complir amb un torn d'ofici, per què els vigilants de seguretat no? En un futur, es plantejable permetre que es facin Sometents, integrats per persones sense antecedents i sotmesos a control policial i judicial?

Nota per a l'optimisme: cap opinaire proper al Govern (ni contrari al Govern) s'ha dedicat a embrutar la imatge de Juan Andrés Benítez. Tot i que l'origen de tot plegat es troba amb una baralla amb un immigrant (bé, segons la versió de l'immigrant, en Benítez va amenaçar i agredir a la seva dona i a ell.... però ara ja no podem contrastar-la), ningú ha titllat en Benítez de xenòfob.

Una darrera reflexió sobre armes i eines: el sector de la jardineria és un dels que més destaquen en inclusió social-laboral. És habitual que la jardineria doni feina a discapacitats intel·lectuals, malalts mentals, toxicòmans i reclusos. Però us heu fixat mai en quines són les eines i utillatges dels jardiners? Tisores, podadores, destrals, motoserres, trituradores (ideal per a desfer-se de cadàvers), plaguicides (és a dir, armes químiques i bacteriològiques) i fertilitzants (compostos de nitrogen i potassi ideals per a fer explosius, com els de l'atemptat d'Oklahoma City, per exemple)...  tot són armes!
I, malgrat el perfil d'aquests treballadors (que surten a treballar acompanyats només per un monitor) i la perillositat de les eines que empren, no tenim notícies de crims comesos per ells. Bon senyal, oi?