dijous, 11 d’agost de 2011

Municipals vs Generals

A la política municipal l'eix esquerra-dreta és el prioritari. L'ús de l'espai públic, la mobilitat o l'habitatge són àmbits on es noten clarament les diferències entre la dreta i l'esquera. En canvi, un ajuntament poca cosa pot fer en l'àmbit nacional, més enllà de la senyalització de la via pública, els monuments, les festivitats i els referents al nomenclàtor. En política municipal l'eix Catalunya-Espanya és molt menys important.

És per això que un servidor, militant de Sants, es va mostrar crític al pacte electoral amb Reagrupament i Democràcia Catalana a les eleccions del passat 22 de maig. Un servidor, posats a buscar socis electorals, preferia Els Verds (pacte que sí va fer ERC de L'Hospitalet del Llobregat) o la CUP (pacte que sí va fer ERC de Tagamanent).
Però he d'admetre que els resultats obtinguts al municipi de Barcelona, tot i ser dolents, foren millors que els obtinguts a d'altres municipis on anàrem en solitari, com Girona. A Girona, per exemple, baixàrem del 12.86% al 4.99%, mentre que a Barcelona del 8.81% al 5.55%.
No es pot reduir l'anàlisi dels resultats a les coalicions —ja ho sé— però és un element que hem de tindre en compte.

A la política estatal, a diferència de la municipal, l'eix Catalunya-Espanya és prioritari. Les inversions, el traspàs de competències, la promoció de la cultura (la pròpia o la imposada), la immigració, o els Drets i Deures ciutadans, són elements que depenen de Madrid. Ens agradi o no, és així.
La Generalitat de Catalunya no podrà fer despesa social si no té un finançament just. La Generalitat de Catalunya no podrà apostar per les energies renovables si no té diners per ajudar el sector ni competències per impulsar-ne l'aplicació. La Generalitat de Catalunya no podrà fer lleis per protegir el litoral si no té competències per a fer-ho, ni doblers per a pagar les obres que calgui fer....

Sense diners i sense competències no es pot fer cap mena de política, ni de dretes ni d'esquerres.

El peix al cove convergent ja sabem quins resultats ens ha donat. El federalisme imaginari del PSC també. Ara és el moment de provar una cosa nova. Jo aposto per una coalició democràtica, republicana i independentista que denunciï les mancances democràtiques d'aquesta monarquia bananera, que planti cara a la corrupció i al centralisme, i que sigui part activa de la lluita democràtica per la independència nacional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada