El regal d'ERC a la CUP

"Mas vale pájaro en mano que ciento y volando"

Al maig toca votar al Parlament europeu. De moment encara formem part de l'estat espanyol, i de moment l'estat espanyol encara forma part de la Unió Europea, així que ens haurem d'ajustar a la llei espanyola i concórrer a aquestes eleccions en circumscripció electoral única pel conjunt de l'estat.

Tot i que en alguna ocasió els catalans hem anat en solitari, com ja va fer Catalunya Lliure el 1989 (19.774 vots) o la CUP el 2004 (8.180 vots), habitualment això s'ha resolt fent coalicions. ERC forma part de l'Aliança Lliure Europea, aliada juntament amb el BNG, Eusko Alkartasuna i ARALAR, i ha fet coalicions amb aquestes formacions. També hi ha hagut organitzacions com l'MDT o els IPC que han donat suport a les candidatures d'Herri Batasuna.

En aquests darrers mesos l'esquerra abertzale ha multiplicat les reunions per a fer una coalició amb les formacions catalanes SI, CUP i ERC. De fet, a les eleccions catalanes de novembre del 2012 ja van aparèixer per ací donant suport a les tres candidatures (i a l'octubre, coses de la política, ICV va anar a donar suport a tres candidatures basques diferents: Ezker Batua-Berdeak, Ezker Anitza i Equo).

La coalició no ha estat possible: la CUP no se'n refia de SI i ERC, i els republicans volen "prioritzar el procés independentista i els Països Catalans". Però en el fons ERC li ha fet un regal a la CUP: Una part de la militància de la CUP no vol anar amb SI i ERC, i molts cupaires segueixen amb la vella baskitis. En cas de coalició entre BILDU i ERC, quines opcions tenia la CUP? Simplificant molt:

1) No presentar-se, i ignorar-les. S'estalvien diners i esforços fent campanya.
2) Fer campanya abstencionista, com a les espanyoles del 2011.
3) Anar en solitari, com ja van fer el 2004.
4) Fer coalició amb NÓS, Puyalón i Izquierda Castellana.

Realment les quatre opcions eren difícils per a la CUP. En canvi, ara que ERC ha rebutjat a BILDU, poden fer una coalició amb els bascos i els seus tres-cent mil vots.

ERC ha rebutjat els vots bascos (pájaro en mano) per aspirar a ocupar l'espai del socialisme català (ciento volando). No es pot negar que li ha fet una petita putada als bascos, però un gran regal a la CUP.
Ja veurem com acaba la cosa.

Enyorareu l'Anglada

Aquest dies és notícia la forta crisi que viu la Plataforma per Catalunya: El consell executiu del partit identitari ha cessat Josep Anglada, argumentant "deficiències en la gestió". Molts antifeixistes i antiracistes ho estan celebrant, però jo no comparteixo la seua alegria. Crec que és una gran pèrdua, i que el trobarem a faltar.

Al nostre país hi ha més xenofòbia de la que molts es pensen. Al nostre país hi ha més frustració, ressentiment i desconfiança de la que es pot gestionar. Un percentatge important de la població combrega amb la ma dura, i sap molt bé quin és el culpable ideal.

Si hi ha tant d'electorat potencial per aquesta opció política, com és que mai han superat el 2% dels vots? Bé, bàsicament hi ha tres motius:

1) El lideratge de Josep Anglada: té un passat franquista que pesa, i molt. Té un nivell cultural molt baix i no sap debatre. I comença a acumular causes judicials.
2) la mala organització del partit: el procés de selecció dels candidats és precari i ha deixat perles com aquesta, tampoc no tenen un programa comú clar i coherent. I tampoc saben aprofitar el potencial de la seua gent (no tots són garrulets).
3) La descol·locació de la PxC en el procés sobiranista: no es pot anar a l'homenatge a Heribert Barrera i després a la concentració espanyolista del 12 d'octubre. O pesques entre els decebuts del PP (com farà VOX), o intentes ser la dreta independentista, o intentes defensar la tercera via (una mena d'UDC sense CDC), però les tres coses a la vegada no pot ser.

Què passarà si la PxC tria un nou dirigent, sense passat feixista (o fins i tot amb passat esquerranós, com en Pim Fortuyn), amb una mica de cultura i unes mínimes capacitats dialèctiques? A la que unes sigles una mica més civilitzades (com les del PP)  han posat un candidat més digerible fent les propostes de la PxC (com és el cas d'Albiol a Badalona, o Reyes a Castelldefels), han triomfat. Us imagineu una Marine Le Pen catalana?
Què passarà si els la dreta indentitària millora la seua organització interna? Què passarà si són capaços de trobar el seu nínxol electoral en el procés sobiranista?

El target electoral ja el tenen, ara només els cal oferir un bon producte.

Fins ara en Josep Anglada ha estat el millor aliat que els antifeixistes han tingut a Catalunya. El trobarem a faltar.