dilluns, 18 de març del 2013

Els 13 de la CUP

El diari electrònic Vilaweb en informa de qui són les tretze persones que pilotaran la CUP:

Àlex Maymó (Baix Llobregat), Artur Rubinat (Osona), Edgar Mata (Gironès), Èlia Badia (Bages), Isabel Vallet (Barcelonès), Joan Teran (Barcelonès), Josep Garganté (Barcelonès), Juliana Bacardit (Maresme), Laia Alsina (Vallès Oriental), Laia Altarriba (Alt Penedès), Lluís Sales (Vallès Occidental), Marc Sallas (Barcelonès) i Neus Montaner (Baix Llobregat).

Cap que visqui al sud de Tarragona, ni al nord de Figueres, ni a l'oest de Manresa, ni a la riba est del Mar Balear. Seran aquests 13 els que ens frenaran la consulta (o la declaració unilateral d'independència) perquè no abastem la totalitat dels Països Catalans?

divendres, 15 de març del 2013

Conclaus

Els mateixos dies en que el Vaticà (la dictadura més petita del Món) tria el seu cap, la Xina (la dictadura més gran del Món) també ho fa. 155 cardenals en un país, 3000 delegats en l'altre. Tots dos han triat un home. Tots dos han triat una persona que sense ser declaradament reformista, sembla capaç de fer reformes.

Tots dos règims es troben en crisi, afectats per la corrupció i allunyats dels ideals que en donaren origen. Donem a Jorge Bergoglio, el Papa Francesc, i a  Xi Jinping els cent dies de gràcia.

El que sí caldrà recordar és que Rowan Williams, arquebisbe de Canterbury i cap espiritual de la Comunió Anglicana, també ha plegat del seu càrrec, i que ja ha estat triat el seu successor: Justin Welby. El proper 21 de març prendrà possessió del càrrec.

Els mitjans de comunicació catalans han parlat molt del Vaticà, poc de la Xina i res de la Comunitat Anglicana. Trist, oi?

dimecres, 13 de març del 2013

Independentistes pel NO

Fa poc més d'un any alguns ho dèiem en broma, però la cosa ja comença a ser seriosa: hi ha independentistes —independentistes dels de tota la vida— que alentiran, frenaran i fins i tot boicotejaran el procés independentista. Hi haurà independentistes —independentistes dels de tota la vida— que fins i tot demanaran votar NO al referèndum d'autodeterminació.

Perquè no inclou la totalitat dels Països Catalans.
Perquè no fa referència a la sobirania econòmica, i al socialisme.
Perquè no fa referència a la sobirania econòmica, i al capitalisme.
Perquè no fa referència a la Unió Europea.
Perquè sí fa referència a la Unió Europea.
Perquè no especifica que serem una república.
Perquè no proposa que siguem una monarquia, amb la dinastia d'Habsburg.
... etc.

Qualsevol excusa és bona per a rebutjar la independència i seguir sent independentista!

divendres, 8 de març del 2013

Chávez i Fraga

Avui hem vist el funeral d'Hugo Chávez. Fa poc més d'un any va morir Manuel Fraga. És interessant escoltar les crítiques a Chávez que fan els mitjans que fa un any elogiaven a Fraga. No m'agrada el costum periodístic d'elogiar els que acaben de morir, però tampoc l'ús (massa habitual) de dues vares de mesurar segons la simpatia que ens desperti cadascú.

Els que elogiaven Fraga critiquen Chávez perquè aquest va intentar un cop d'estat... com si el gallec no hagués estat ministre d'un dictador.
Els que elogiaven Fraga critiquen Chávez perquè aquest va guanyar les eleccions gràcies a la divisió de l'oposició... com si el gallec no hagués tret profit de la divisió de l'esquerra i el galleguisme.
Els que elogiaven Fraga critiquen Chávez perquè aquest ha pogut fer el que volia gràcies als diners del petroli... com si el gallec no hagués tirat dels fons de cohesió de la UE.
Els que elogiaven Fraga critiquen Chávez perquè aquest no va renovar la llicència a una canal de televisió contrari a la revolució... com si el PP no hagués perseguit Tv3 al País Valencià.

En breu els veneçolans aniran a les urnes per a triar el seu successor. Probablement guanyaran els bolivarians. Anàlogament, a Galícia segueix guanyant el PP.


dilluns, 4 de març del 2013

14 13

Una setmana després de la històrica ruptura del PSC amb el PSOE, podem afirmar que això és bo pel procés sobiranista?
El PSC no va votar a favor de la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya, que és la que és important, ja que era la que votaven els representants del poble català i tenia majoria per a tirar endavant. El PSC, en canvi, sí que ha votat a favor d'una proposta de resolució al Congrés espanyol... un hemicicle on els votants catalans són minoria i on la proposta no tenia cap possibilitat de prosperar.

Caldrà estar a l'aguait, no sigui que els 14 diputats del PSC a Espanya siguin l'excusa per a que els 13 d'UDC trenquin la majoria independentista al Parlament de Catalunya.