dijous, 24 de gener del 2013

El cas Serigne

Demà divendres el senyor Serigne pujarà a un avió, rumb al Senegal, i és probable que mai més torni. Tot i que ell voldria quedar-se.


En Serigne és senegalés, té 35 anys, i és un exemple de superació personal. Va arribar en barca a les Illes Canàries, on el van recloure al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). El van ficar a un avió i el van deixar a Madrid sense res. Va anar a petar a Barcelona, on va aprendre català, es va treure el títol de Tècnic en Farmàcia i Parafarmàcia, el títol d’Educador Financer per a Famílies Immigrants (OIT), es va apropar a les associacions culturals i es va fer casteller.
Mai ha comès cap delicte, i s'ha format, però no ha trobat feina, no li han pogut donar per la seua condició d’indocumentat. En alguns casos  també el color de la pell li ha jugat en contra. Vist el panorama, el Serigne ha decidit retornar al seu país. Sol, sense les seves filles i sense feina. S’ha acollit al Pla de Retorn Voluntari.  Malgrat ser una persona honrada, treballadora, emprenedora, intel·ligent i integrada, haurà de fotre el camp. No em fa cap pena en Serigne, ell allà on vaja prosperarà, el que em fa pena és el meu país: estem expulsant el talent autòcton, estem rebutjant el talent immigrant i ens estem quedant tota la xusma, casolana i d'importació.

Ens hem gastat diners en formar-lo, diners en empresonar-lo al CIE (sense haver comès cap delicte) i diners en deportar-lo.